Braços oberts als refugiats

A la mateixa hora que al Teatre Municipal es presentava un obert de golf, a les portes de l'ajuntament els irreductibles convocats per Girona Acull, alguns acabats d'arribar dels camps d'Idomeni i Eko –informaven que els estaven desmantellant–, mantenien la cassolada amb què cada dilluns demanen una resposta clara i justa per als refugiats que fugen de la guerra de Síria, però també dels conflictes de l'Afganistan o de l'Àfrica subsahariana. Entre els reunits, hi havia Anna Hernàndez, una metgessa de Manresa tocada per la vena solidària, que fins fa pocs dies va viure en viu i en directe el drama que es vivia a Lesbos, l'illa del l'Egeu que durant molts mesos ha actuat com a porta d'Europa d'uns fugitius plens de por i en mans d'unes màfies que havien convertit el que era una travessia de quatre hores en una odissea que molt sovint porta a la mort o a la desesperació. L'Anna venia a parlar d'Open Arms, l'ONG nascuda com un llampec al setembre quan, impactats per les imatges de l'èxode, l'Oscar Sanz i en Gerard Canals, dos socorristes de Badalona, van decidir que calia fer quelcom més que queixar-se. Armats tan sols amb el salvavides reglamentari es van presentar a les platges d'arribada dels refugiats, iniciant una aventura que no tan sols ha transcendit fronteres, sinó que ha sabut tocar la fibra sensible de molts catalans. Aquella aposta de dues persones avui s'ha transformat en un la batalla col·lectiva i personal de molts voluntaris que han entès que la crítica a la política poruga i miserable protagonitzada per alguns polítics temorencs i acomplexats ha de convertir-se en acció directa, solidaritat internacional i concreta. Open Arms va anunciar que una empresa els ha cedit un veler que reconvertiran en un hospital itinerant que patrullarà la Mediterrània. Els refugiats demanen solucions i davant l'atonia dels estats demostren que cal que actuï la gent valenta.