La Guàrdia Urbana esclata contra el govern de Colau

La mala maror entre la Guàrdia Urbana de Barcelona i el govern municipal d'Ada Colau va assolir ahir cotes insòlites arran dels intents del tinent d'alcalde Jaume Asens que els advocats de la urbana no demanessin presó preventiva per al manter que va agredir un agent la setmana passada, presó preventiva que el jutge va concedir finalment a instàncies de la fiscalia i la mateixa representació legal de la urbana. La tensió va arribar fins al punt que l'intendent en cap del cos, Evelio Vázquez, va demanar públicament a l'alcaldessa durant una roda de premsa conjunta que investigui els fets, que va avançar dissabte El País. Unes revelacions que, en paraules seves, han provocat “malestar i enuig” en el cos. Si es confirmessin –va dir–, suposarien una vulneració dels “principis ètics” que hauria de tenir un càrrec electe i l'alcaldessa hauria de prendre “una decisió”. Vázquez no va aclarir si es referia a destituir l'edil, però tant el Sapol, sindicat majoritari en el cos, com la UGT sí que van demanar obertament el cap d'Asens.

Davant l'incendi, Colau va optar per guanyar temps. Va dir que li constava que Asens havia tingut “un intercanvi d'impressions jurídiques” amb els advocats del bufet Molins & Silva, que porta la representació jurídica de la urbana, però no que els hagués pressionat, i sobre aquesta qüestió va recordar que finalment aquests havien acabat sol·licitant la presó provisional. L'alcaldessa va rebaixar el que s'ha publicat a la categoria de “rumors” i va al·legar que encara li faltava informació de primera mà. Com que havia passat el cap de setmana a Madrid, només havia pogut parlar amb Asens per telèfon, i encara no ho havia fet amb el bufet, segons va dir. Alberto Fernández, del PP, la va acusar d'“amagar-se” i va considerar “inacceptable que no hagi donat prou explicacions, ni convincents”.

Més enllà de les declaracions de Colau, la lectura que es fa en el si de l'executiu és que Asens es va limitar a donar instruccions a l'advocada com a client, en el sentit de plantejar-li que demanés per a l'acusat una mesura menys dràstica que la presó preventiva, segons fonts del govern municipal, que hi afegeixen que els serveis jurídics de l'Ajuntament revisaran ara els contractes amb els bufets a sou del consistori per aclarir quines són les indicacions que aquest pot donar-los en virtut de la naturalesa de la seva relació.

El subterfugi de la falta d'informació esgrimit per Colau només serveix com a pegat temporal: CiU ja ha demanat que Asens comparegui en comissió extraordinària per explicar-se, i el cos policial no deixarà passar l'assumpte, que no podia haver esclatat en un moment més inoportú: a punt va estar ahir la cúpula policial de plantar Colau en la presentació del nou pla director de la urbana. Només el compromís de l'alcaldessa d'investigar els fets, en una reunió celebrada immediatament abans de la roda de premsa –i que va fer que aquesta s'endarrerís més de mitja hora–, va evitar una crisi pitjor.

El conflicte és l'últim episodi de la convulsa relació entre el govern de Barcelona en Comú i la policia local, i arriba poques setmanes després del que es va desencadenar pels intents del regidor de la CUP Josep Garganté perquè un metge modifiqués un informe per fer constar que les ferides d'un manter durant un enfrontament amb la policia havien estat causades pels urbans. El mateix regidor cupaire va defensar ahir el dret del consistori a “parlar amb el bufet al qual paga per explicar-li la seva posició”.

El cas Asens és similar, amb el matís, gens menor, que afecta un membre de l'executiu. I, si hi ha un edil que el cos policial té entre cella i cella, és el tercer tinent d'alcalde, que com a advocat ha defensat nombrosos acusats basant-se en testimonis d'agents. Asens va participar en el documental Ciutat morta, que acusava agents de la Guàrdia Urbana d'haver maltractat i declarat en fals contra els condemnats pels aldarulls durant el desallotjament del febrer del 2006 en què un urbà va quedar tetraplègic.

Asens no té competències en seguretat, però d'ell pengen els serveis jurídics, el cost dels quals el govern municipal vol reduir un 45% precisament a còpia de no renovar contractes amb bufets externs, que el mandat passat van costar al consistori 4,5 milions. El contracte amb Molins & Silva per representar la urbana es va signar a principi del 2012 i està prorrogat fins al 2018, segons fonts municipals.