La justícia tanca en fals el cas d'Ester Quintana

Hi ha víctima, però no
hi ha culpable. Hi ha causant del dany, però hi ha, també, la impossibilitat d'identificar-ne l'autor. Hi ha, per tant, una sentència absolutòria en el cas d'Ester Quintana, la dona que el 14 de novembre del 2012 va perdre un ull com a conseqüència de l'acció d'un agent dels Mossos d'Esquadra.

La secció tercera de l'Audiència de Barcelona va comunicar ahir al matí la sentència del cas Ester Quintana, en què absol els dos policies que estaven acusats de provocar la lesió a l'ull esquerre de la víctima, i a la vegada fa un retret important a la conselleria d'Interior per no haver estat capaç de portar la investigació fins al final i identificar els culpables davant la justícia.

Tot i no haver pogut posar nom i cognoms als policies autors de la lesió,
els magistrats de l'Audiència sí que tenen clar quina va ser la pel·lícula dels fets, i amb aquesta claredat l'han expressat en l'apartat dels fets provats de la sentència:

“Un agent dels Mossos d'Esquadra que no ha pogut ser identificat, incomplint els protocols pels quals es regeix l'actuació dels agents de la brigada mòbil, va disparar el que probablement era una pilota de goma, encara que no es pot descartar del tot que es tractés d'un projectil de 40 mm de foam, en direcció a un grup de persones que estaven fugint del lloc dels fets i que corrien cap al carrer Casp, i aquest projectil va impactar a l'ull esquerre d'Ester Quintana [...]. A conseqüència d'aquests fets, Ester Quintana va ser víctima de l'explosió del globus ocular esquerre, amb la consegüent pèrdua de la visió de l'ull esquerre.”

D'aquest relat, se'n desprèn que el tribunal no té cap dubte sobre la intervenció d'un agent en la causació de les lesions, però, per una altra banda, no és tan contundent a l'hora d'assenyalar quina mena de projectil va impactar a l'ull de Quintana, que sempre ha mantingut que va ser una pilota de goma, i deixa oberta la possibilitat que fossin projectils de foam, que, segons la policia, són d'alta precisió.

De resultes d'aquest relat dels fets i de la constatació que no hi ha prou proves per desvirtuar la presumpció d'innocència dels dos acusats, el tribunal arriba a la conclusió que ha d'absoldre els policies. Entre els motius del dubte, hi ha la constatació que, en
el moment en què Quintana va resultar lesionada, es van sentir dues detonacions, i el tribunal entén que es tracta de dues armes diferents i que qualsevol de les dues podria ser
la causant de la lesió. Com que es considera que l'acusat només va poder disparar en una ocasió, perquè el sistema de recàrrega
de l'arma és més lent que l'interval de temps que hi ha entre les dues detonacions, se l'absol perquè no hi ha la certesa que la seva arma fos la responsable de la pèrdua de l'ull.

Tot i arribar a aquesta conclusió, la sentència de l'Audiència de Barcelona s'estén a desacreditar el paper dels Mossos d'Esquadra i la conselleria d'Interior, perquè entén que no han col·laborat prou en la investigació. Ja d'entrada, els magistrats adverteixen que el testimoni de Quintana durant el judici els mereix “total credibilitat” i el contraposen amb “l'escassa credibilitat” del dels Mossos.

La sentència també conté diversos retrets a la direcció del cos policial, i pràcticament l'acusa d'entorpir la investigació. En aquest sentit, el tribunal recorda l'informe inicial dels Mossos, que atribuïa la lesió d'Ester Quintana a un objecte llançat per manifestants i descartava que s'hagués disparat cap projectil. El tribunal sosté que si la investigació hagués començat donant per bona la versió de Quintana el resultat hauria estat diferent.

Quant al projectil utilitzat, la sentència recorda que els pèrits que van desfilar pel judici van parlar de pilotes de goma, però també van deixar clar que no es podia descartar que s'hagués utilitzat foam.