societat
llengua
El Suprem tomba la demanda d'un pare que reclamava ensenyament bilingüe per als seus fills
L'alt tribunal desestima el recurs perquè no veu que la immersió lingüística lesioni cap dret fonamental
El Tribunal Suprem (TS) ha tombat la demanda d'un pare que reclamava ensenyament bilingüe català-castellà en una escola de Roses (Alt Empordà). L'home sostenia que el model educatiu de Catalunya vulnerava els drets a la igualtat i l'ensenyament establerts a la Constitució espanyola. L'alt tribunal, no obstant, ha desestimat el recurs perquè, deixant de banda quina ha de ser la proporció de les dues llengües a les aules, no veu que hagi lesionat cap dret fonamental.
Aquest no és el primer revés judicial que rep el demandant, ja que el 2014 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també va emetre una sentència a favor d'Ensenyament. La consellera Meritxell Ruiz creu que la sentència “avala” i “reforça” la immersió lingüística i augura que servirà per “aturar” nous processos judicials per augmentar l'ús del castellà a les aules.
El cas que ara ha sentenciat el Suprem es remunta a l'estiu del 2012. Els dos fills del demandant estudiaven al CEIP Montserrat Vayreda de Roses. Aquell juliol, l'home va presentar dues sol·licituds a Ensenyament, en què instava la Generalitat a “adaptar el sistema educatiu” per “garantir” que no només els seus fills, sinó també tots els alumnes de l'escola, rebessin ensenyament bilingüe castellà-català.
L'home s'emparava en la sentència del Constitucional del 2010 que establia que el castellà també era llengua vehicular a les aules. Ensenyament, no obstant, li va negar la sol·licitud assegurant que l'actual model “és plenament respectuós amb el règim de cooficialitat”.
El pare va portar l'assumpte als jutjats: va presentar un recurs davant el TSJC assegurant que la decisió vulnerava els principis d'igualtat i d'ensenyament recollits a la Constitució espanyola. A més d'insistir en la petició perquè català i castellà tinguessin el mateix pes a les aules, l'home va reclamar una indemnització de 12.000 euros a la Generalitat en concepte de danys i perjudicis.
L'alt tribunal català ja li va donar un primer revés el juliol del 2014, quan li va tombar el recurs. El pare gironí va elevar llavors el cas al Suprem, que ara ha tancat el cercle. Davant el TS, el pare insistia en la vulneració dels drets recollits a la Constitució. A més, sostenia que “la incorporació d'una llengua que no sigui l'habitual”, en referència al català, es farà en el supòsit “que els ciutadans l'hagin arribat a dominar”.
La sentència del TS conclou que Ensenyament no ha vulnerat cap dels drets, ni el de la igualtat ni el de l'ensenyament, que fixa la Constitució. També obliga el demandant a pagar les despeses del procés, que el Suprem fixa en un màxim de 3.000 euros.
Sentència pionera
Meritxell Ruiz, consellera d'Ensenyament, ha valorat positivament la sentència del Suprem. “Per primera vegada tenim una sentència que diu que el model d'immersió lingüística recollit en la nostra llei no vulnera els drets fonamentals dels alumnes i les famílies, que en aquest cas són la igualtat i l'ensenyament”, ha afirmat.
Per Ruiz, la sentència de l'alt tribunal espanyol “avala” i “reforça” el sistema d'immersió defensat per la Generalitat. La titular d'Ensenyament ha augurat que la sentència servirà per “aturar” nous processos judicials per reclamar un increment de les hores lectives del castellà. Actualment, hi ha 22 demandes en tràmit en aquest sentit i ja s'han dictat cinc sentències fermes, segons dades d'Ensenyament. Aquest cas, no obstant, és el primer en què una família addueix vulneració de drets fonamentals.
Ruiz ha lamentat que el Govern central hagi volgut crear “un problema” amb la qüestió de la llengua on no n'hi ha i que algunes famílies “amb posicionaments carregats d'ideologia” hagin intentat “per totes les vies” canviar el rumb del sistema educatiu català, que és “un model d'èxit”, ha insistit.