“Hi ha metges delinqüents”

S'esperava crítiques, però de moment el que ha rebut són elogis. O això diu ell. Elogis dels metges que critica i als quals, de vegades, deixa en una posició incòmoda. Perquè l'uròleg Salvador Esquena (40), especialitzat en cirurgia oncològica, acaba de publicar el llibre En la pell del pacient, on no és gaire benèvol amb els seus col·legues. Al contrari, parla de metges nocius, deshumanitzats, cremats, de “metges delinqüents que practiquen el terrorisme mèdic”. I encara diu que s'ha “reprimit”, que tenia moltes més anècdotes, viscudes per ell mateix i també relatades per altres professionals que veuen, segons denuncia, com la professió s'ha anat deshumanitzant alhora que s'ha anat burocratitzant, tecnificant i massificant...

Per què un llibre tan dur contra la pràctica mèdica? “El motiu és veure cada dia actituds i situacions que danyen la professió i perjudiquen els malalts”, assegura. I assenyala sense por la medicina privada, “els metges que t'estafen directament, només pensant en el seu lucre econòmic i als quals els és igual que tinguis un càncer”. Molts d'ells, afirma, s'anuncien als mitjans de comunicació i “després si hi ha complicacions envien el malalt a la sanitat pública”. Aquesta evidència –“a Barcelona, de metges uròlegs estafadors n'hi ha com a mínim sis, que tothom coneix”–, i la indignació i la impotència que li provoca, és el principal motiu que el va impulsar a escriure el llibre.

El punt de partida va ser un compte de Twitter on ell, amb pseudònim, anava comentant tot allò que l'exasperava. Ara Llibres li va proposar abocar-ho en un llibre... La lectura permet al pacient tenir una visió diferent de les interioritats d'una professió en què, segons Esquena, més enllà dels estafadors, que són una minoria, “hi ha metges narcisistes, metges cremats i metges pseudocientífics”. L'obra està plena d'anècdotes, de detalls. I només de comportaments dubtosos a les consultes, on hi ha metges que tracten els pacients “de manera mecànica, sense parar atenció als sentiments i a vegades amb menyspreu”, o que ni els miren als ulls perquè “estan prou ocupats escrivint a l'ordinador”. També carrega contra congressos i publicacions científiques. No té problemes per dir que “hi ha poca investigació independent perquè la majoria està finançada per la indústria”. I s'avança a les possibles crítiques subratllant que fa uns mesos el director de la prestigiosa revista The Lancet va escriure un editorial admetent que “com a mínim el 50% de la investigació mèdica que es publica no és veritat”.

El llibre té un apartat dedicat a la relació amb les farmacèutiques i recorda temps passats en què “es deixaven estimar amb cotxes, vacances pagades o mobles per a una segona residència”. Ara ja “no hi és l'orgia, però encara hi ha casos, tot i el codi ètic de les farmacèutiques”.

No dóna solucions. No les té. Però sí que aposta per una medicina més humanitzada, conscient que no és fàcil amb retallades, “consultes curtes i metges estressats”.