Tenir dues mares
Un centenar de menors tutelats que viuen en centres d'atenció a la Infància podrien créixer en una família d'acollida
La Montserrat fa quatre anys que va acollir l'Eva, una nena que té clar que ara té dues mares, perquè continua veient la família biològica
Afers Socials estudia donar més ajuda econòmica, tècnica i emocional als acollidors
“Si algú s'ho planteja,que no dubti, que s'informi
i faci el pas”, recomana
la Montserrat
“Si algú s'ho està plantejant, que no dubti. La meva recomanació és que s'informi i faci el pas”. La Montserrat Escolà és mare d'acollida. Ella també va tenir dubtes. Moltes preguntes i infinitud d'interrogants que li venien al cap cada nit, però ara està la mar de satisfeta d'haver-s'hi llançat un bon dia. La Montserrat és mare d'acollida de l'Eva, una nena de 10 anys, alegre, vergonyosa d'entrada, però extravertida als deu minuts.
L'Eva –no és el nom real per preservar-ne l'anonimat– fa temps que no pot viure amb els pares biològics perquè no se'n poden fer càrrec. Va estar-se un temps en un centre. Quan la Montserrat va fer la sol·licitud per fer un acolliment, els professionals de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) van pensar que els seus perfils encaixaven. D'això en fa quatre anys. La Montserrat, que és mestra i de criatures en sap una mica, va pensar una manera original per poder entrar en contacte amb l'Eva. Va enganxar fotos en una cartolina i a través de les imatges va anar explicant qui era ella, li va ensenyar com seria la seva habitació, li va presentar el seu gos i amb una foto de la platja de Badalona li va proposar que hi anessin a jugar i a passejar. Ara, al cap dels anys, encara miren de tant en tant la cartolina groga. I somriuen amb complicitat. És una cartolina groga convertida en una petita obra d'art amb molt d'amor. Va ser el primer element de contacte entre totes dues. L'Eva corre a l'habitació per anar-la a buscar i ensenyar-la a les visites. La treu de dins d'una “caixa dels records” i explica qui són els cosins que surten a les fotos. Una colla de cosins que ja ha augmentat i amb els quals ha establert llaços de complicitat.
A l'estiu farà quatre anys que viuen juntes a Badalona. “Em van dir que era una nena menudeta, somrient... Vaig tenir unes ganes immenses de conèixer-la”, recorda la Montserrat. L'Eva veu regularment els pares i germans biològics. Sobretot una germana que encara viu en un centre de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia). Parlen per Whatsapp i fins i tot passen juntes algun cap de setmana. Una de les particularitats de l'acollida és que si és possible es mantenen els llaços amb la família biològica. “La màxima naturalitat és el millor per als infants”, diu Lluís Targarona, psicòleg d'IRES, l'entitat que fa el seguiment de l'acollida de l'Eva. Recomana que, si es dóna l'ocasió, és positiu que les dues famílies es coneguin. “Ella té dues mares”, resumeix la Montserrat, que admet que hi ha moments que no és fàcil integrar les dues realitats i evitar rivalitats. Tot i això, és contundent: “És una experiència recomanable.”
Cap menor de sis anys en un centre
A Catalunya hi ha actualment 612 famílies acollidores que acullen 1.017 infants i joves. “Se'n necessiten més”, no es cansa de repetir la director de l'ICAA, Agnès Russiñol. Russiñol treballa d'una manera molt estreta amb la Dgaia en molts objectius, però en destaca un: que cap infant de menys de sis anys que estigui protegit per l'administració hagi de viure en un centre . En aquests moments, hi ha un centenar de menors de sis anys que podrien anar a una família d'acollida. Són grups de germans, o tenen alguna discapacitat greu. “Necessitem cent famílies”, planteja Russiñol. El director de la Dgaia, Ricard Calvo, subratlla la professionalitat dels educadors dels centres, però indica que és incomparable al fet de créixer en una llar amb un embolcall afectiu i educatiu.
Per no crear falses expectatives tant la Montserrat com els responsables polítics assenyalen que s'ha de tenir clar que és un gest altruista i desinteressat, i una mesura temporal, tot i que sovint els infants acaben complint 18 anys amb la família d'acollida. Aquesta aposta per evitar que els menors de sis anys estiguin en centres fa que hi hagi un debat sobre el model d'acolliment dels propers anys. Russiñol apunta, per exemple, que les unitats convivencials d'acció educativa (UCAE) –un acolliment especialitzat per a infants amb discapacitat o malaltia– és una de les vies a potenciar. Així com un pla de suport a les famílies acollidores per cobrir demandes que van des de millors ajudes econòmiques fins a més suport tècnic i emocional.
