SOCIETAT
L'ús del català escrit a la justícia en mínims històrics
Durant el 2015 només el 8,5% de les sentències dictades a Catalunya es van escriure en la llengua pròpia del país
El conseller Carles Mundó crida a fer front a una “situació d'emergència”
De cada deu sentències que es van dictar l'any passat a Catalunya, gairebé nou van ser redactades en llengua espanyola i només una i parcialment una altra van ser escrites en català. Això, traduït a un percentatge intel·ligible, vol dir que només el 8,4% de les sentències promulgades durant el 2015 van ser escrites en la llengua pròpia del país, fet que suposa la dada més baixa des de l'any 2001, quan les sentències dictades en català eren només de l'1,2%.
La dada, feta pública ahir, suposa un retrocés significatiu en relació amb les últims xifres conegudes, corresponents al 2014, quan les sentències dictades en català van ser del 12,2% del total. El descens de quatre punts percentuals no vol dir, però, que entre els anys 2014 i 2015 hi hagi hagut una deserció massiva dels jutges que treballen en català, sinó que s'ha establert un nou sistema de còmput de les dades judicials que fa que la informació que ara s'ofereix sigui molt més propera a la realitat amb una fotografia més perfecta de la situació. Dit en altres paraules, no és que hi hagi hagut un descens brusc de l'ús del català en les sentències, sinó que la realitat lingüística dels jutjats era molt pitjor del que es creia.
En números absoluts el mapa lingüístic de les sentències indica que del total de 230.877, només 19.375 van ser escrites en català. Els jutges destinats a les comarques gironines són els que més es decanten per l'ús de la llengua pròpia, amb un 16,7% de presència del català en les seves sentències, mentre que el percentatge d'ús més baix es dóna als jutjats de Tarragona, amb un 3,6% i 718 sentències.
Sense relleu
La presència de la llengua pròpia del país va arribar als seus nivells màxims durant els últims anys dels governs de Jordi Pujol, quan el Departament de Justícia va impulsar un pla pilot amb incentius econòmics per als funcionaris judicials que treballaven en català i que va tenir com a resultat que el 2005 es va arribar al 20,11% de sentències en català. La irrupció del tripartit va suposar la supressió d'aquest pla, i des de l'any 2006 va començar un lleu però inaturable descens de l'ús de la llengua pròpia.
Mostra de l'eficiència del pla pilot és, per exemple, el magistrat José
Manuel del Almo, degà dels jutjats de Manresa, que actualment escriu en català entre el 85 i el 90% de les sentències que dicta. Del Almo, madrileny establert a Catalunya des de fa 30 anys, va participar en el pla pilot primer en un jutjat de Berga i després al de Manresa, i des d'aleshores utilitza el català amb “naturalitat”, explica.
Del Amo ressalta que en el dret comparat, en països plurilingües com el Canadà o Suïssa el coneixement de llengües és un requisit en la carrera judicial, mentre que a l'Estat espanyol és només un mèrit. Aquest jurista també subratlla el fet que “molts advocats, tot i ser catalanoparlants, opten pel castellà davant dels magistrats”.
“Llengua residual”
Precisament, davant d'un grup de joves advocats, el conseller de Justícia, Carles Mundó, va revelar ahir les dades d'ús del català en la justícia de l'any passat i que va definir com a “llengua residual”. Mundó va fer una crida als nous advocats a adquirir un “compromís” amb la llengua de la qual va dir que en l'àmbit judicial viu “una situació d'emergència”.
Carles Mundó va considerar “alarmant” que l'ús del català en les sentències “no hagi deixat de baixar en els últims anys ” i va criticar el fet que el coneixement de l'idioma no sigui un requisit per als jutges.
“Hem vist molt poques sentències en català”
Quan es parla dels dèficits del català en la justícia sovint s'apunta cap a jutges i magistrats i s'oblida que els advocats tenen un paper molt important en la promoció de la llengua en aquest àmbit de l'administració. La realitat és que el castellà és predominant entre els lletrats, no només els veterans, sinó també els de nova fornada.
Ahir, als jardins dels Palau de Pedralbes, on es va fer l'entrega de diplomes als llicenciats en dret que han aprovat l'examen estatal que els dóna dret a l'exercici l'advocacia, molts joves consultats per aquest diari coincidien a explicar que la seva formació ha estat majoritàriament en llengua castellana perquè la legislació que han hagut d'estudiar i bona part de la bibliografia i dels manuals de dret estan escrits en aquesta llengua.
Tan simple que acostumats a estudiar en castellà després els és més fàcil utilitzar aquesta llengua quan passen a l'exercici de la professió. I sense la pressió dels advocats, els jutges encara es veuen menys obligats a fer ús del català. “Durant els anys de carrera hem vist molt poques sentències en català”, reconeixia la Paula, una jove que ha cursat els estudis de dret a la Rovira i Virgili.