‘Pantalla y cierra España'

“Me gusta España”, li diu amb un espanyol macarrònic el paio rapat, gorra i samarreta sense mànigues, a la morena que acaba d'arribar a la plaça Catalunya mentre li agafa dos extrems de la rojigualda que ella porta al coll. “Y a mí, y a mí”, replica la noia, sense aturar-se, i riu amb el grupet d'amics amb què va. És un quart de set i fa més de 10 minuts que ha començat l'Espanya-Itàlia, però la pantalla que la Plataforma Barcelona con la Selección planejava instal·lar a la plaça, on s'apleguen ja centenars de persones, segueix a mig muntar.

Quan, a primera hora de la tarda, la plataforma ha plantat un camió a la plaça i ha començat a instal·lar la pantalla, la Guàrdia Urbana ha interromput la tasca: el permís que tenien era per fer una concentració en suport de la roja, no pas per muntar cap infraestructura. Tot i que al final, la Urbana s'ha limitat a aixecar acta, escampar la boira i deixar-los fer. Però el retard ha estat inevitable, és clar. I l'escalfament de la prèvia es tradueix en càntics corejats per alguns dels assistents que poc tenen a veure amb la comunió esportiva que prediquen els impulsors de la pantalla insubmisa des de les samarretes oficials de la plataforma, on es llegeix: “El deporte nos une a todos.” Entre els hits, enmig de l'apoteosi de banderes espanyoles, “Colau, canalla, queremos la pantalla”, “España es una y no cincuenta y una”, “no nos engañan, Catalunya es España”, “separatas no” o “italianos, hijos de puta”. I no falta algun nostàlgic fent la salutació romana. El fervor dels més arrauxats s'escampa via Twitter i els organitzadors supliquen que els cants es limitin a donar suport a la selecció. L'speaker dóna el peu per a alguns. Els més celebrats, l'himne espanyol amb la lletra apòcrifa més famosa, la del “lolololololó”, o un “En pie si eres español” amb saltirons i al ritme del Go west dels Pet Shop Boys. En el minut 25 de partit, amb els tècnics treballant contra rellotge, als congregats els posen la ràdio. La final de la primera part se segueix per la COPE. Inclòs el primer gol dels azzurri, que dos italians celebren efusivament sense que ningú els digui res.

La plataforma explica que al matí s'han reunit amb els Mossos d'Esquadra i els han dit que tot estava bé. ”La Urbana ha vingut després perquè ha rebut ordres de dalt, de l'Ajuntament”, diu Manel Hernández, que fa de portaveu i a qui alguns dediquen càntics de “Pequeño Nicolás”, per la semblança, tot i les bermudes i la samarreta. Diu Hernández que sí, que el consistori els va oferir l'alternativa de fer-ho al Sant Jordi, però que els demanava 10.000 euros de lloguer i 5.000 més en concepte de cànon per poder portar els seus propis patrocinadors. Un dels quals, la mateixa cervesa que patrocina la selecció espanyola.

A la mitja part, un anunci de Danacol s'endú l'ovació de la tarda, perquè suposa l'estrena de la pantalla, i una munió de gent acudeix a la plaça, on, imantats pel partit, o per Manu Carreño, Kiko i Camacho, vés a saber, es van acumulant turistes i passejants. Entre els assistents, no falten ni la famosa àvia de Vox que es va encarar amb els ocupes del Banc Expropiat, ni el membre de Societat Civil Catalana José Domingo, exdiputat de C's, ni, amb samarreta de la roja, els regidors barcelonins del mateix partit Paco Sierra i Koldo Blanco. També de vermell, el president d'honor de l'Hospitalet FC i edil hospitalenc de C's, Miguel García, presumeix de rojigualda amb dedicatòria castrense: “Me la va firmar el tinent general Álvarez Espejo.”

En una paradeta, les dues dones agredides fa unes setmanes venen clauers, gorres, samarretes i més gadgets. Venen poc, admet la Ruth. “És que no ho hem pogut muntar fins a última hora”, explica, i que encara té una ungla d'un peu negra i algun blau. “Però aquí estem animant la selecció, que no fa mal a ningú. L'esport uneix. Aquí hi ha gent del Barça, d'Iniesta... de tot”, diu. Com les samarretes. Allò dels càntics és una altra història.

El temps s'esgota i Itàlia fa el segon. Quasi ningú espera el xiulet final que certifica l'eliminació per marxar, ni l'speaker per acomiadar l'acte. Hi ha homenatge a les agredides, agraïment al públic pel seu comportament i missatge a l'alcaldessa Ada Colau: “Esto es poner una pantalla en Barcelona. No hacían falta seis meses de trabas.” El missatge de l'Ajuntament als organitzadors seran dues multes: una per estacionament indegut del camió que duia la pantalla i una altra per l'ocupació de la via pública. De quant, encara no se sap. “Quan ens arribin, parlarem amb els nostres advocats”, diu Hernández.