És l'hora de participar

Alguns ajuntaments de les comarques de Girona han organitzat darrerament o estan preparant per fer-ho a curt termini consultes ciutadanes per decidir temes interns del municipi. Tot i que hi ha algun precedent, es pot afirmar que ara s'està vivint un esclat d'aquest tipus d'iniciatives, fruit de la tendència dels ajuntaments a fer participar més els veïns en els afers que, fins ara, els consistoris solien resoldre de portes endins.

Les consultes recents que han tingut més ressò mediàtic han estat les de la prolongació de la C-32 a Lloret de Mar i Blanes, al mes d'abril, i la del correbou d'Olot (es preguntava també sobre la variant), que va tenir lloc fa pocs dies. La llista, però, és llarga i inclou tant temàtiques realment d'envergadura com d'altres que no semblen tan transcendents.

Els pioners

A principis d'aquesta dècada, quan encara no eren freqüents, a Sant Jaume de Llierca van convocar-ne una per mesurar el suport i el rebuig al projecte de la planta comarcal de triatge d'escombraries. Per motius legals, l'organització va anar a càrrec d'una associació. Aviat farà un any, l'Ajuntament d'Argelaguer va organitzar-ne una per decidir si es feia o no un aparcament. A Arbúcies van anar a les urnes el 2014 per concretar els dies de les festes locals i a Mieres ho van fer el desembre passat per si convenia o no obrir un càmping. A Bàscara, els veïns han dit la seva sobre el sou de l'alcalde en una consulta que va organitzar una associació però que el consistori va avalar, i a Palafrugell han opinat sobre carrers amb noms de Borbons.

Decidir partides

Una variant de les consultes “sí o no” són els pressupostos participatius, en què s'ha de triar entre diferents opcions i que de mica en mica també s'estan instaurant a la demarcació. Per exemple, a la ciutat de Girona des del 2012 es reserva una part de les inversions perquè els veïns –agrupats per barris– triïn entre unes quantes propostes. En el pressupost del 2016, el destí d'1,2 milions es concretarà per aquest sistema. Les votacions es van tancar amb una participació rècord del 6,5%.

Amb unes quantitats força més modestes es mouen a Viladamat, on des de fa cinc anys els veïns tenen la paraula sobre les inversions. Aquest any es gastaran 23.000 euros. A Olot fa dos anys que deixen que siguin els joves els que triïn en què s'han de gastar 10.000 euros del pressupost municipal, d'entre unes quantes propostes de caràcter lúdic i cultural. Els lloretencs s'han estrenat aquest any i han pogut escollir entre diverses propostes per destinar-hi un total de 500.000 euros. Un altre municipi que aquest any ha fet per primer cop un procés participatiu per al pressupost ha estat Sarrià de Ter, en aquest cas, per decidir el destí de 250.000 euros. A Mieres diumenge van escollir les inversions que s'han de fer a compte del pressupost municipal.

Anunciats

Entre les consultes previstes a curt termini destaca la que s'ha de fer a Salt sobre el desenvolupament urbanístic de l'anomenat sector sud, on podria edificar-se el nou hospital Trueta i un Ikea.

D'altra banda, hi ha unes quantes consultes demanades que possiblement no s'arribaran a fer mai. Per exemple, a Sant Pau de Segúries, un partit de l'oposició (Fem Sant Pau-Poble Actiu) havia proposat que els ciutadans establissin quina ha de ser la retribució de l'alcaldessa, que troben excessiva (ara és de 25.000 euros anuals). De moment, la petició ha estat rebutjada pel ple. A Sant Feliu de Guíxols, la CUP ha suggerit que es faci servir aquest sistema per esbrinar si els veïns veuen prioritari el nou museu Thyssen, mentre que a Sils un grup de ciutadans demana una consulta sobre el futur de l'edifici del bar Mannix, que està previst enderrocar.