Municipal
Sense solucions
El govern de Colau reitera el missatge de fermesa contra el ‘top manta' però al·lega que “no hi ha receptes màgiques” i que la Urbana té recursos limitats
L'equip de govern no convenç els comerciants, i l'oposició en ple parla de fracàs
El govern municipal de Barcelona va voler respondre ahir a l'auge, sembla que imparable, del top manta i del front comú dels comerciants, que l'acusen d'inacció i d'haver provocat un efecte crida , anunciant un “pla d'acció” per abordar el fenomen. Però la principal novetat respecte de la roda de premsa en què el 9 de març es van presentar les conclusions de la taula creada a principi de mandat per abordar l'afer, va ser que aquest cop no era la tercera tinenta d'alcalde, Laia Ortiz, qui compareixia, sinó el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, que ha rellevat la responsable de Serveis Socials a les regnes d'aquest cavall que al govern se li ha desbocat. El relleu indica que s'ha fet autocrítica, tot i que, en les declaracions de Pisarello, aquesta no va passar de genèrica: “Segurament hem de treballar més i millor, i ho farem de manera més intensa”, va dir. Però també que “no hi ha receptes màgiques”.
Les mesures que es van posar sobre la taula per abordar l'assumpte són bàsicament les mateixes anunciades fa gairebé quatre mesos. Començant pel missatge “clar i contundent” –en paraules de Pisarello–, ja emès llavors. El número dos d'Ada Colau va insistir que el consistori no tolerarà “la venda ambulant no autoritzada”, i molt menys quan comporti “un ús intensiu i abusiu” de l'espai públic. És el que està passant a la zona del port, i fa setmanes, més concretament, al passeig Joan de Borbó, sense que ningú fins ara ho hagi impedit. A simple vista no s'aprecia una correlació entre paraules i fets.
Pisarello va dir que entenia les queixes dels comerciants, i que l'actuació policial “s'intensificarà”, alhora que tant ell com el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, recordaven que això ja s'ha fet a la zona del port, complint amb la intensificació anunciada també al març, i sempre amb el sistema de “saturar” la zona d'agents.
El resultat de l'aplicació d'aquest dispositiu al passeig marítim ha estat precisament el desplaçament cap a Joan de Borbó, va argumentar Recasens, que va insistir que no hi ha cap zona franca per al top manta, i que al passeig es pot actuar “en qualsevol moment”. El resultat, però, només serà el desplaçament a una altra banda dels manters, no la seva desaparició, entén el mateix Recasens. El comissionat va al·legar que del gener a l'abril es van posar per aquesta activitat un 23% més de denúncies que en el mateix període del 2015, però que la Guàrdia Urbana, que treballa en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra i la Policia Portuària, té recursos limitats, i el dels manters no és l'únic front del qual ha d'ocupar-se.
Factors externs
El discurs de la inevitabilitat del fenomen es completa amb l'atribució del seu auge a factors externs, del tipus dels problemes geopolítics que afecten destinacions turístiques com ara Egipte o Turquia. Segons Pisarello, el creixement del nombre de mantes passa a tota la costa catalana. L'argument no explica, però, que el perfil del manter que es pot trobar aquests dies a la Barceloneta s'hagi diversificat, i que ara hi hagi venedors d'artesania o bijuteria que també són presents –pagant el cànon que toca– en fires i mercats legals i fins i tot –segons van denunciar els comerciants– alguns que també tenen botiga. Pisarello, i això sí que es novetat, ja no es va atrevir ahir a negar que el govern pugui haver causat un efecte crida. Es va limitar a descartar “que aquesta sigui la raó principal, ni molt menys”.
Pisarello va tornar a anunciar –com s'havia fet al març– que la intensificació de l'activitat policial inclourà, en coordinació amb altres cossos, la persecució de les màfies que trafiquen amb el material que acaba a les mantes, i també la imposició de multes als compradors. Hi haurà una campanya de comunicació per dissuadir de comprar a la manta a partir de mitjan juliol.
Queda el vessant social. De la cooperativa de venedors que volia engegar l'Ajuntament només se sap que s'hi continua treballant. Dels plans d'ocupació específics per treure els venedors del carrer, que al març ja es va dir que s'anirien creant, se n'han engegat 11, i ahir es va anunciar que n'hi ha 40 més de disponibles. Colau preveu reunir-se dimarts vinent amb el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que al febrer va denunciar la “inactivitat” de les administracions a l'hora d'afrontar el fenomen.
Retrets d'arreu
La plataforma Afectats pel Top Manta, que aplega el centenar d'entitats comercials i veïnals que dimecres van fer públic el manifest crític amb la gestió municipal de l'afer, va carregar ahir contra les mesures anunciades. “Voler fer pedagogia perquè els turistes no comprin productes falsificats és ridícul i infantil”, va dir Salva Vendrell, president de la Fundació Barcelona Comerç, integrada a la plataforma, que es reunirà la setmana vinent per estudiar mobilitzacions.
L'oposició en ple va atacar el govern de Colau. CiU entén que s'ha perdut un any, C's retreu que es multi els compradors i veu les mesures socials “buides de contingut”, i el PP qualifica el pla de tardà i insuficient. Fins i tot ERC, impulsora de la taula de treball del top manta, va considerar la situació “un fracàs de la tinència d'alcaldia de Drets Socials” fruit de la “falta de voluntat política”. “En quatre mesos no s'ha fet res”, va denunciar el republicà Jordi Coronas, que va presidir aquella taula dissolta al març. El pla anunciat té la peculiaritat de no satisfer ningú, per raons fins i tot antitètiques: la CUP va acusar el govern d'enfrontar veïns i manters i de deixar aquests indefensos davant la llei d'estrangeria.
