Música sense límits

“La proposta em va sorprendre molt”, diu Michal Zawisza quan recorda el dia en què va conèixer la seva actual professora de piano, Carolina Rius. Aquell dia d'ara fa més de dos anys, durant un concert de la Sant Andreu Jazz Band, la Carolina li va suggerir que fes classes a l'escola de música de l'Eixample.

En Michal té 25 anys, és graduat en enginyeria informàtica, ara estudia biologia i és apassionat de la música i la vela. Abans d'aquella trobada mai s'havia plantejat “intentar rebre una educació musical formal” perquè creia que la paràlisi cerebral que té “requeria molta paciència per part d'un professor” i, a més, no sabia que un adult també pot accedir a una plaça en una escola de música municipal. Des de llavors que en Michal és alumne de la Carolina i no només fa classes de piano, en què normalment toca el teclat perquè li és més còmode, sinó que també compon cançons.

A en Michal li agrada la música des de ben petit perquè sempre ha estat present en la seva família: “Tinc un oncle a Polònia [d'on és el seu pare] que és músic professional”, explica. Però no va ser fins als 16 anys, quan va sentir la Novena simfonia de Beethoven sencera, que la música va esdevenir una passió per a ell.

Cada any, l'escola de l'Eixample organitza un concurs de composició i aquest cop en Michal ha guanyat empatat amb un altre estudiant. L'obra que el va col·locar en la primera posició és Concert per a trompeta en re: Andrea, que és d'estil barroc com la majoria de les seves composicions i va ser un regal per a la seva amiga i reconeguda trompetista Andrea Motis. En el lliurament de premis, en què cada any assisteix el cantautor Joan Manel Serrat, padrí de l'escola, l'Andrea va interpretar amb l'orquestra de corda Bencordats una part de la peça. I la Carolina va convidar l'Associació de la Paràlisi Cerebral al concert per fer visible que les persones amb aquesta discapacitat poden fer tantes coses com la resta.

Per compondre cançons, en Michal escriu “directament a l'ordinador” amb un software que permet escriure i reproduir partitures. “El procés és més aviat d'anar treballant, provant, fins que surt un tros amb què quedo satisfet”, explica. Des de fa quatre anys en Michal també produeix, amb aparells que té a casa, cançons dels seus amics.

Quan la seva professora, la Carolina, recorda les primeres classes, diu que “tenia por de limitar-lo” però que ara el tracta “com a qualsevol altre alumne”. “La gent a vegades pensa que el més satisfactori és tenir un alumne que toqui molt i de tot –explica–, però que un alumne amb limitacions aconsegueixi superar-se és igual o fins i tot més satisfactori.”