Les conseqüències del Brèxit
Els britànics mantindran pensió i sanitat a Catalunya
Generalitat i Estat diuen que encara és massa d'hora per saber què passarà, però que en tot cas continuaran tenint els seus drets sanitaris, si cal, a partir d'un acord bilateral Espanya-Regne Unit
La decisió dels britànics de marxar de la Unió Europea propicia un munt de preguntes que, a dia d'avui, pràcticament ningú és capaç de respondre amb certesa. Ara bé, davant del dubte, les institucions continentals i les de les Illes britàniques acostumen a recórrer al mateix: el sentit comú. Després de tants anys d'història compartida, per bé que turbulenta, els britànics no quedaran aïllats, encara que ho vulguin, en matèries sensibles com ara la sanitat o les pensions.
Actualment, el Registre Central de Persones Assegurades (RCA), que és el que recull les dades personals de què disposa el Servei Català de la Salut per a la gestió de la targeta sanitària individual (TSI), hi ha censades 16.278 persones de nacional britànica.
D'aquestes, un 81% estan donades d'alta a l'Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) com a treballadors o persones assimilades, és a dir, com a perceptores de diverses prestacions socials, entre les quals hi ha l'atur. El 19% restant correspon als anglosaxons que tenen la categoria de pensionistes, segons expressen les dades de l'INSS.
Deixaran de ser atesos els britànics residents a Catalunya, o perdran la seva pensió? La resposta, tant de l'administració catalana com de l'espanyola, és la mateixa: no. Segons Josep Lluís Piqué, gerent d'Atenció Ciutadana de CatSalut, “ara estem en la fase de veure en quina situació quedarà finalment el Regne Unit respecte de la Unió Europea” però, amb tot, “el més sensat és pensar que als britànics que resideixen a Catalunya se'ls aplicarà una fórmula derivada d'un tractat bilateral de la mena que tenim amb altres països que no formen part de la Unió Europea, com ara Suïssa o Noruega”. En aquest casos, els convenis entre aquests països i l'Estat espanyol permeten que els ciutadans de països no membres de la Unió tinguin el mateix estatus que els que formen l'aliança europea.
Mantenir la pensió
Actualment, unes 2.600 persones de nacionalitat britànica, repartides pràcticament al 50% entre homes i dones, tenen 65 anys o més, cosa que els dóna dret a percebre la corresponent pensió.
Actualment, un ciutadà de la UE que ha cotitzat en el seu país d'origen però que viu en un altre de la Unió, en aquest cas Espanya, rep una pensió que es calcula en funció del temps cotitzat al seu país d'origen i del cotitzat en territori espanyol. El pensionista té dret a rebre de la institució que pertoqui de cada estat membre l'import més elevat dels dos que es calculen.
Els països de la UE tenen convenis amb altres estats d'arreu del món que, a la pràctica, opten per la mateixa fórmula. Tal com asseguren des de l'INSS, “la gent que ha generat un dret en un territori no el perd pel fet de viure en un altre”. La mateixa font diu que “amb el Regne Unit es firmarà un acord bilateral”.
LES XIFRES
La majoria de britànics catalans, entre 15 i 44 anys
Les dades de l'RCA confirmen que la majoria de residents britànics a Catalunya tenen entre 15 i 44 anys, seguits del grup de persones que se situen entre els 45 i els 64. El primer grup representa un 42,80% del total, mentre el que supera els 45 anys és el 32,99%.
Per poblacions, 9.926 viuen a la regió sanitària de Barcelona, seguits dels 3.076 que ho fan a la de Girona. A les regions sanitàries del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre se n'hi concentren, 1.455 i 1.351, respectivament, mentre que a la Catalunya Central gairebé arriben als 300. A la regió sanitària de Lleida superen d'una persona el centenar, i a la de l'Alt Prineu i Aran hi ha 65 usuaris.
Ells no són la colònia estrangera més gran que acredita cobertura de salut a Catalunya. El rànquing l'encapçalen marroquins (232.898) i romanesos (91.353).
