Bogeria planetària arran de Pokémon Go

Què són els Pokémon?

Es tracta d'unes figuretes d'animació que tenen l'origen en un videojoc que la mateixa Nintendo va llançar a finals del segle passat. Des del 1999, aquestes figuretes han passat per diferents generacions de consoles, han donat peu a sèries d'animació televisives, jocs de cartes i tota mena de marxandatge. El més conegut de tots, groc, s'anomena Pikachu i, com Supermario o Zelda, és una de les icones de la firma japonesa. El nom de Pokémon és una contracció de Pocket monsters, monstres de butxaca.

Com s'hi juga?

El primer que cal saber és que serem un entrenador de Pokémon, així que, abans de res, cal crear un avatar que ens representarà i triar-li un nom. Com sempre amb Nintendo, és una tasca senzilla i molt personalitzable. El menú del joc inclou una guia que mostra la varietat de Pokémon existent i quants exemplars n'hem capturat. Per obtenir-los, el jugador disposa de diferents objectes a la seva motxilla virtual, com ara boles per capturar-los, encens per atraure'ls, una càmera per fotografiar-los i una incubadora per fer evolucionar els ous que es trobin pel camí (faran eclosió en caminar una certa distància). La gràcia del joc és explorar la ciutat o l'entorn a la recerca d'exemplars, que apareixeran en un mapa virtual basat en Google Maps. Quan ens hi acostem i els visualitzem, els agafem llançant-los-hi una de les boles.

És un joc social?

Tot i jugar cadascú amb el seu mòbil, sí que té un component social, ja que els Pokémon es poden intercanviar entre usuaris o participar en combats per fer-los evolucionar. A més, a partir d'un cert nivell d'experiència l'entrenador es pot afegir a un dels tres equips existents: valor, instint i saviesa.

On són els Pokémon?

A qualsevol lloc. N'han aparegut a la Casa Blanca i al front de combat a l'Afganistan, però habitualment són a llocs accessibles del carrer, si bé també n'apareixen en propietats privades, amb les molèsties que això pot comportar. Només cal passejar pel nostre entorn per descobrir-ne. Aquestes figures virtuals les situa un algoritme sobre un punt del mapa perquè estem jugant a l'aplicació. És a dir que si un jugador l'està cercant i arriba fins a ell, i llavors un altra persona que passa per allà treu també el seu telèfon, aquesta podria no veure'l. A més, en els llocs més cèntrics o concorreguts hi sol haver ous, vides, pilotes recol·lectores, etc.

Quant costa jugar?

L'aplicació és gratuïta i està disponible per a Android i IOS. Ara bé, com sempre, qui vulgui evolucionar més ràpidament pot adquirir una sèrie d'objectes i avantatges dins de l'aplicació. No és obligatori, però amb la febre generada es calcula que els ingressos que rep poden ser entre un i cinc milions de dòlars diaris. El desenvolupament de l'aplicació en va costar 27 i les accions de Nintendo s'han revalorat moltíssim des del llançament.

Ja és a tot el món?

No. Va llançar-se primer a Austràlia i els Estats Units. A l'Estat va arribar divendres a les botigues d'aplicacions, però alguns jugadors ja havien trobat la manera d'instal·lar el programa des de llocs no oficials. És el mateix que passa ara a molts altres països, com ara França, on s'ha endarrerit el llançament arran de l'atemptat a Niça.

Quins inconvenients té?

A banda de tenir milers de persones badant amb el mòbil a la recerca de coses inexistents, l'elevat consum de la bateria. Per les seves característiques, el joc necessita tenir constantment activat el GPS i la connexió a internet. Si a això hi afegim l'ús de la càmera per a la realitat virtual, el resultat és que tantes funcions actives alhora escurcen molt l'autonomia dels terminals. A banda, també hi ha hagut queixes per la privadesa, ja que controla els moviments de l'usuari.