Evasió legal

El primer dia de juny del 2007, la consellera Montserrat Tura va tenir l'ocurrència d'explicar a la premsa que la presó de Brians 2, que aleshores s'inaugurava, s'havia dotat d'un equipament especial que va definir de la manera següent: “Algú en dirà piscina, però és un element d'aigua de poca profunditat.” Des d'aleshores les instal·lacions esportives aquàtiques que s'han anat obrint a les noves presons –Lledoners, Joves, Figueres i Tarragona– han viscut sota una espècie de maledicència, amb una por del que diran, que va tocar fons el 2012 quan, en temps del conseller Germà Gordó, es van tancar “per raons pressupostàries”. Tots aquests condicionants, i també prejudicis, sembla que s'han superat definitivament aquest estiu amb la reobertura de les cinc piscines disponibles a l'altre costat dels alts murs coronats de filferro. Si malgrat tot encara queda algú que malpensi, que no es preocupi, els presos es banyen però no s'escapen.

“Quan sóc a l'aigua desconnecto mentalment, descarrego les tensions que pugui tenir producte de la vida al centre. Ara bé, quan en surto tinc molt clar on sóc, i el que representa la presó.” Així defineix l'Omar, un pres de 36 anys que treballa a la piscina de Brians 2 donant suport als monitors, la seva experiència amb l'aigua embassada i emmurallada dins del recinte penitenciari de Sant Esteve Sesrovires. Un company de presidi, l'Iñaki, de 26 anys, recorda les sensacions que va experimentar el primer dia que es va submergir a l'aigua després de quasi tres anys de no fer-ho. “Va ser impressionant tornar a nedar després de tant de temps. Vaig sentir-me lliure”, i riu amb un somriure amplíssim, de satisfacció, amb l'aigua que li regalima encara per la cara, perquè sap que la pràctica de l'esport que ha conegut a la presó li està canviant la vida.

“Jo a fora pesava 110 quilos, no havia fet mai esport i ara tinc molt clar que quan surti mantindré la pràctica de l'exercici. L'esport m'ha ensenyat a superar-me i a complir objectius”, diu aquest jove a qui la vida en reclusió on l'individu descobreix que té un temps que abans creia que no tenia li ha permès treballar-se un cos atlètic amb cap evidència que en un passat recent va tenir problemes d'obesitat. “Tinc clar que he d'aprofitar al màxim el temps que passi aquí dins i treure el màxim de profit de les oportunitats”, argumenta.

L'Iñaki va arribar a Brians fa dos anys i mig traslladat d'una presó del Brasil, on el van detenir i condemnar per un delicte que va cometre allí. Dos països diferents, dos mons penitenciaris que no tenen res a veure, segons relata:“Allí, al Brasil, és impossible pensar que una presó pot tenir una piscina funcionant-hi. Allí no hi ha ni escola ni cap dels serveis que tenim aquí. Allà si parles amb un funcionari es pensen que ets un dels seus i ets mal vist. Aquí és diferent, i la relació amb els funcionaris és molt millor.”

En Jabel, un dels monitors que atenen l'àrea d'esports de la presó des del primer dia, recorda la decepció que hi va haver entre els interns quan fa quatre anys es va deixar de fer l'activitat de piscina i, contràriament, té encara molt present l'alegria que va omplir el recinte el 4 de juliol passat quan els interns van tornar a tocar l'aigua. “Va ser com el primer dia de vacances de qualsevol persona quan té contacte per primer cop amb l'aigua. Hi havia algun intern que feia vuit anys que no es banyava en una piscina”, explica.

A peu de piscina, manant els exercicis als interns que són dins l'aigua, en Lluís repassa els beneficis que té la pràctica de la natació en els reclusos i que reverteix en la millora de l'ambient al centre. I ho resumeix en una frase: “Després de nedar fan un migdiada més llarga.”

Els 420 interns que passaran aquest estiu per l'aigua de Brians ho faran en sessions de dues hores al dia, ja sigui en torn de matí o a la tarda. Divendres passat, al migdia, un grup de cinc reclusos s'encaminaven cap al seu mòdul, amb les xancletes als peus, la motxilla a l'esquena, algun xuclant el fum d'una cigarreta, i caminant pausadament com qualsevol que torna a casa després de passar un matí reconfortant en contacte amb l'aigua. Sí, els presos també tenen dret als beneficis terapèutics de l'aigua.