Territori projecta la nova llei de Ports cap a un futur estat
El conseller Rull presenta el nou text com una norma tan vàlida per a l'administració autonòmica com per a un país independent
Els ports esportius es classificaran per categories, com els hotels
Els ports de Tarragona i Barcelona són dues infraestructures amb la catalogació d'interès general. Per tant, una competència d'àmbit estatal que queda fora de la nova llei de Ports que ahir va aprovar el govern a instàncies del Departament de Territori i Sostenibilitat. Ara bé, la nova llei està estructurada de tal manera que aquestes grans infraestructures de tràfic de passatgers i mercaderies poden integrar-se a la nova llei catalana per via de la redacció d'un simple reglament, figura jurídica que desenvolupa les lleis. És a dir, el conseller Josep Rull va presentar ahir una nova llei, que al setembre haurà d'entrar en tràmit de debat parlamentari, que serveix tant per l'actual marc de competències autonòmiques com per a un futur estat independent que passaria a controlar la totalitat dels 47 ports que hi ha al litoral del país.
L'aprovació, ahir, de l'avantprojecte de llei en l'última reunió del govern abans de les vacances d'estiu s'interpreta com un missatge claríssim de l'executiu de Carles Puigdemont, més enllà de les declaracions, que l'executiu continua treballant en la construcció d'estructures d'estat, sigui quina sigui la reacció de Madrid i sigui quina sigui l'advertència del Tribunal Constitucional.
Sense por del recurs
En aquest sentit, ahir, en presentar el detall del text, el conseller Rull va haver de respondre sobre l'eventualitat que el govern espanyol procedeixi també contra aquesta norma i, d'acord amb això, va manifestar-se confiat que no es presenti cap recurs d'inconstitucionalitat, tot i recordar que el govern espanyol ha establert una estratègia de presentar recurs contra tot, també “contra els pensaments i les intencions no expressades explícitament”.
El conseller va defensar que l'avantprojecte de llei és un bon text legal contra el qual serà difícil presentar un recurs, i en relació amb la competència dels ports de Tarragona i Barcelona va afirmar que “no té cap sentit que no es puguin gestionar amb plena autonomia i que aquesta gestió encara depengui de la direcció general de Ports de l'Estat”.
L'actual normativa portuària espanyola, que data del 2011, només permet a les autonomies el nomenament del president i quatre vocals al consell d'administració dels ports d'interès general. En virtut d'aquesta norma, el 2011 la conselleria de Territori va nomenar Sixte Cambra president del port de Barcelona, un càrrec que encara exerceix.
Pel que fa al contingut de la llei, la proliferació en els últims anys de ports esportius i l'avenç de la navegació esportiva és una de les raons que ha portat a
elaborar una nova norma legal que haurà de substituir la del 1998. Als 780 quilòmetres del litoral català hi ha construïdes un total de 47 infraestructures portuàries, de les quals 45 queden afectades per la norma de la Generalitat. El total d'amarradors és de 33.000. Només 3 ports reben creuers, 5 estan dedicats al trànsit de mercaderies,18 tenen dàrsena pesquera i la gran majoria –44– estan dedicats a la navegació esportiva.
Ports estrellats
Per posar ordre en aquest sector s'establirà una classificació, d'acord amb la qualitat de les seves instal·lacions, que es traduirà en una classificació similar a la que funciona des de sempre en el sector de l'hostaleria amb les famoses estrelles. Això pretén estimular els ports perquè millorin la seva oferta. La norma també introduirà noves figures de planejament urbanístic per als ports i establirà una norma específica en matèria de medi ambiental, com ara el transvasament de sorres que els grans dics interrompen, els abocaments de residus o el problema creixent i evident de la contaminació atmosfèrica que generen activitats com el creuerisme.
En un horitzó més llunyà, la norma estableix mesures per fer front als afectes del canvi climàtic i l'augment del nivell del mar.
