Emoticones i emojis, líders de la publicitat i les xarxes socials
Una tesi de la Universitat de València analitza la història, l'ús i la influència d'aquestes figures
L'autora assegura que la seua utilització estimula la creativitat
“Els usuaris solament utilitzen una petita quantitat d'emojis, i principalment les figuretes. L'emoticona més utilitzada és la de la besada i en conjunt el seu ús estimula la creativitat.” Aquestes són algunes de les conclusions de la tesi doctoral que Agnese Sampietro ha llegit a la Universitat de València sobre l'ús, la difusió i la història de les emoticones i els emojis. Es tracta del primer estudi sistemàtic a l'Estat espanyol en castellà sobre el fenomen d'aquestes figures indispensables en la comunicació a través de les xarxes.
El treball demostra que els emojis, la variant gràfica de les emoticones, s'utilitzen de forma preferent en situacions informals i contextos positius. A més, aquestes populars figuretes ja han superat els límits de la pantalla, tenen un important vessant econòmic i formen part del paisatge iconogràfic mundial, no solament en les xarxes socials, sinó també en publicitat.
La tesi llegida en la Universitat de València s'emmarca en la comunicació per ordinador (CMO), la disciplina acadèmica que estudia des del punt de vista lingüístic la comunicació digital. També s'analitza el fenomen dels emojis i les emoticones des del punt de vista de la pragmàtica, una subàrea de la lingüística que s'interessa per la influència del context en la interpretació del significat.
No unívoca
“L'estudi confirma la percepció de l'enorme popularitat de les emoticones. No obstant això, no s'utilitzen d'una manera unívoca, sinó de forma bastant creativa i diversa”, afirma Agnese Sampietro. “S'entreveuen indicis de convencionalització en el seu ús, si bé no existeixen normes estandarditzades. A més, els usuaris són bastant conservadors en la utilització d'aquestes figures”, recalca.
Un dels aspectes més nous de la recerca Emoticonos y emojis. Análisis de su historia, difusión y uso en la comunicación digital actual és que les emoticones i els emojis confirmen algunes tendències socials i culturals relacionades amb la comunicació digital i la cultura actual com a noves maneres d'entendre la creativitat, la noció de realisme dels informants, així com els valors capaços de ser transmesos per les noves tecnologies.
En la seua revisió de la bibliografia, Agnese Sampietro també ha identificat possibles antecedents “analògics” de les populars figuretes que es troben en la comunicació digital. Es tracta de manifestacions culturals típicament japoneses com el manga, l'anime i la poesia, o els poc coneguts jocs tipogràfics dels editors als segles XVIII i XIX.
En el WhatsApp
El treball, a més, identifica les funcions de les emoticones en la popular xarxa WhatsApp. “S'utilitzen per gestionar la conversa (per exemple, quan cedim el torn a l'interlocutor), o per augmentar la cortesia expressada verbalment (emfatitzant agraïments o en seqüències de tancament)”. Amb tot, rarament vehiculen continguts emocionals i normalment no s'usen per substituir paraules, sinó que són més aviat un afegit a missatges el contingut dels quals s'expressa principalment de forma verbal.
Les emoticones també funcionen com a fórmules de cortesia, decoració del missatge, assenyalen un to informal i serveixen per gestionar la conversa. “En molt poques ocasions s'usen emojis per substituir paraules, a tall de llenguatge visual –apunta Sampietro– i “el seu ús rarament provoca malentesos, gràcies a l'ancoratge verbal al text escrit al qual s'associen”. Sampietro ha publicat diversos treballs en revistes internacionals sobre la integració de les noves tecnologies en l'àmbit educatiu.