Norma excloent i discriminatòria

L'octubre passat, es va produir un canvi normatiu que modificava substancialment el procediment per obtenir la nacionalitat espanyola per residència. Entre les novetats introduïdes en el sistema, destaquen la tramitació electrònica del procediment mitjançant un certificat digital, la introducció d'una taxa de tramitació de 100 euros i l'acreditació del requisit de grau d'integració suficient mitjançant dues proves dissenyades i administrades en exclusiva per l'Institut Cervantes (una prova d'espanyol de nivell A2 i una prova de coneixements constitucionals i de la societat espanyola), totes dues amb un cost total de 209 euros.

Els defensors del nou model afirmen que aquestes modificacions agilitzaran la tramitació i faran més objectius els criteris per determinar si el sol·licitant té o no un grau suficient d'integració en la societat espanyola. Però, malgrat les inicials bones intencions, resulta evident que tal com està plantejat aquest model genera discriminació. Així, mentre que, d'una banda, s'exclou persones analfabetes o amb poca escolarització, amb pocs o nuls coneixements informàtics i amb poc recursos econòmics, d'una altra, també s'exclou la resta de llengües oficials de l'Estat enfront del castellà, no es fa ús de la xarxa pública de primera acollida ja existent i tampoc es reconeixen les formacions oficials impartides en centre públics que no tinguin relació amb l'Institut Cervantes. Per exemple, ara mateix, amb la normativa vigent, una persona estrangera nascuda i escolaritzada íntegrament a Catalunya, amb l'ESO finalitzada, hauria de passar igualment per les proves de l'Institut Cervantes.

Pensem que amb el nou model es fa una selecció tàcita i molt subtil del perfil de persones que poden permetre's demanar la nacionalitat espanyola per residència: persones amb ingressos i amb un nivell de formació mitjans o mitjans-alts, deixant de banda les persones més vulnerables i posant també en risc el sentiment de pertinença de tota una segona generació d'origen immigrant.

Davant d'aquest escenari, diverses associacions de persones immigrades i entitats i plataformes socials de les comarques gironines van consensuar una moció per denunciar la situació existent i demanar el suport dels ajuntaments per tal de sol·licitar al govern estatal la modificació del sistema actual. Si bé és cert que la competència en temes de nacionalitat és exclusiva de l'Estat espanyol i no dels municipis, també ho és que són les administracions locals, els ajuntaments, les que estan en contacte directe amb les persones del carrer i les que són a primera línia d'atenció. I per això moltes vegades són les que sovint pateixen les conseqüències directes de polítiques o accions estatals poc integradores o discriminatòries que, a la llarga, acaben afectant la convivència i la cohesió social. És per això que l'aprovació de la moció en diferents ajuntaments del territori és, sobretot, un gest simbòlic de denúncia, per tal de fer visible aquesta problemàtica. Fins ara, els ajuntaments de Banyoles, Porqueres, Girona i Salt, així com la Diputació de Girona, han aprovat l'esmentada moció, qüestionant per discriminatori el nou sistema per accedir a la nacionalitat espanyola per residència i demanant al govern estatal la derogació de la normativa que el regula.

Pensem que, en moments com els actuals, s'han de promoure polítiques i normes que apostin per una societat diversa però igualitària, en què no s'exclogui els més febles, en què no hi hagi divisions entre ciutadans de primera i de segona, en què tothom que se'n senti part i comparteixi els seus valors essencials pugui participar activament en igualtat de drets, deures i oportunitats. Només així podrem parlar d'una integració i una democràcia reals.