De Reus a l'Àsia per feina

Segons les dades del padró d'espanyols residents a l'estranger (PERE), hi ha 2,3 milions de persones que viuen fora de les fronteres estatals, una xifra que ha augmentat de forma important durant la crisi econòmica per motius laborals. Fins
al passat 28 de juliol, el reusenc Jordi Albereda era un més d'aquests expatriats que, per la incertesa de trobar feina després d'acabar a l'atur, va decidir marxar a Bangla Desh. A diferència de la majoria d'espanyols que marxen a aquest país asiàtic, la feina d'Albereda no estava relacionada amb el sector tèxtil sinó que es va encarregar de les responsabilitats tècniques d'una empresa associada a la potent marca Porcelanosa, companyia que tenia tres socis autòctons i tres d'espanyols.

“He après que amb menys coses es pot viure i, laboralment, moltes experiències més”, conclou aquest reusenc casat i amb un parell de fills petits que va deixar la família a la capital del Baix Camp entre el 2014 i el juliol d'enguany per buscar-se la vida lluny de casa. En la vessant negativa, remarca “el temps manllevat a la família i el fet de no haver pogut concloure el projecte professional pensat” a causa del clima d'inestabilitat que darrerament s'ha establert al país asiàtic per l'acció d'Estat Islàmic.

De fet, Albereda va viure mentre visitava la família a Reus un dels darrers atemptats que es va perpetrar en un restaurant de Dakka, on va morir un italià. “Posteriorment –relata– vaig veure en el grup de WhattsApp que tenim entre alguns expatriats com un dels cuiners alertava que havien entrat persones armades al restaurant i com demanava ajuda més tard”, explica.

Després d'aquells fets, la família no volia que hi tornés però va decidir comprovar quin era l'estat del país fins que, transcorreguts uns mesos, va decidir tornar a Reus en veure que tot plegat no li compensava.

“Tenia tres opcions: esperar que em contractés una empresa, muntar un negoci o provar una cosa diferent”, resumeix i, després de debatre-ho amb la seva parella que aquells mesos esperava el segon fill, va decidir optar per la proposta
menys conservadora: marxar a l'estranger. “Era la primera vegada que viatjava a Àsia”, explica Albereda. Un altre aspecte que va captar la seva atenció va ser el sistema de recollida d'escombraries i el fet que “no hagi cap paperera en tot el país”.

Parlant del desenvolupament de les seves tasques professionals, un dels handicaps que més li va costar superar van ser els problemes de mobilitat de la capital.”Pensa que per recórrer 40 quilòmetres trigava dues hores o una hora i mitja si tenia sort”, recorda. Finalitzada aquesta experiència, Albereda aprofita els últims dies d'agost per gaudir del temps familiar. “No hem decidit quina sortida professional faré, però potser muntarem un petit negoci”, conclou.