El cost dels grafits

A peu, en cotxe o en bicicleta, només cal fer un tomb per Barcelona per constatar que les pintades s'han convertit en un element més, ja interioritzat, del paisatge de la ciutat. Aquesta realitat, però, es contraposa amb el corpus doctrinal de l'Ajuntament, que sosté que la proliferació indiscriminada d'aquest tipus de gargots en el temps provoca una sensació de degradació en l'enton que, portada a l'extrem, fins i tot pot ser considerada una forma de contaminació o vandalisme. I, com a tal, s'ha de combatre. Per això, almenys des del 2008 el consistori du a terme una campanya sistemàtica de neteja de grafits i d'altres components –com cartells o adhesius–, que decoren el mobiliari urbà, i que té un cost anual de quatre milions d'euros. El contracte per la prestació d'aquest servei caduca enguany i el consistori ja prepara renovar-lo en uns termes econòmics i de condicions molt semblants a l'actual. És un senyal indicatiu que el problema encara hi és i, per tant, cal continuar estant-hi a sobre a una certa intensitat.

El pla de treball en qüestió parteix de la tesi, coherent, que les pintades sobre les quals cal actuar no són els murals amb vocació artística que es poden trobar, per exemple, al parc de les Tres Xemeneies del Poble-sec. Parlem, més aviat, de tags o firmes de grafit, o les clàssiques proclames més o menys afortunades estampades sobre una paret. Segons dades del 2011, les últimes fetes públiques, a alguns carrers de la capital catalana n'hi arriba a haver fins a 18 per cada quilòmetre viari. I el total de grafits que es van sanejar aquell mateix any pujava a 424.000 m², l'equivalent a la superfície de vuit vegades el Camp Nou.

Per continuar aquesta escomesa, el consistori preveu dedicar-hi un mínim de 30 equips –formats per un o dos operaris–, en dies feiners, i 5 els festius. Les façanes dels edificis i espais públics seran el seu àmbit d'actuació prioritari. També s'intervindrà, però, en les privades quan s'hi detecti una “pintada ofensiva que calgui esborrar de manera urgent” o quan es consideri que cal preservar la qualitat del paisatge urbà, en virtut del que dicta l'ordenança vigent. Per contra, hi ha un conjunt d'indrets que queden exclosos del servei, com ara els monuments i edificis catalogats, les plaques de carrers, les marquesines d'autobusos, els talussos de les rondes, recintes esportius o lúdics gestionats per privats o consorcis, túnels i contenidors o papereres –la neteja dels quals ja va inclosa en el contracte específic–. L'empresa que acabi guanyant la licitació haurà de determinar quines tècniques utilitzarà per netejar els gargots. Fins ara se'n feien servir bàsicament tres: pintar-hi a sobre, llançar-hi sorra a pressió quan són parets rugoses, o bé cobrir la pintada amb una pasta especial que la desfà al cap de 24 hores. Igualment, també es podran utilitzar en indrets considerats sensibles –el mobiliari urbà, per exemple– les solucions preventives que ofereixi el mercat, com ara productes antiadherents que facin més fàcil esborrar el grafit. Si bé aquesta problema repercuteix sobre el conjunt de la capital catalana, hi ha zones com ara el centre on la proliferació de firmes (tags) o semblants sembla desbocada. Per això, de cara als propers tres anys s'ha esbossat un pla de xoc genèric per actuar sobre les superfícies que estiguin més castigades, com són tot el barri de la Ribera, el Gòtic, el Raval, el Poble-sec, la Vila de Gràcia i el Quadrat d'Or que formen la Diagonal, Via Laietana, carrer d'Enric Granados i els volts de la ronda Universitat. A la resta de la ciutat no s'hi farà una actuació tan intensiva sinó sobre carrers puntuals que, això sí, es consideren emblemàtics com la rambla de Badal, la Meridiana o la Diagonal.

El contracte serà vigent fins a l'any 2019, a raó de 3,9 milions pels dos primers anys, i de 3,2 per l'últim ja que, possiblement, aquest no seria enter. Al marge dels grafits, també determina que els equips encarregats del servei també hauran de treure els cartells publicitaris que inunden la via pública incomplint les ordenances, així com altres elements que no estan en aquesta categoria però que també facin un ús no reglat del carrer. En tots dos casos, caldrà informar de qui els ha col·locats a fi i efecte d'incoar-li una eventual sanció.