Reflexions d'un jutge de control

El càrrec de jutge de control d'un centre d'internament d'estrangers (CIE) exigeix l'adopció d'una mentalitat diferent: la nostra funció no és perseguir la comissió de delictes sinó protegir els drets fonamentals dels estrangers internats, deixant a un costat qualsevol especulació sobre els seus antecedents delictius.

La principal dificultat de la nostra labor radica en la brevíssima base legislativa que empara la nostra tasca. Només tenim l'article 62.2 de la llei orgànica 4/2000, de l'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. Aquest precepte diu: “El jutge competent pel control de l'estada dels estrangers en els centres d'internament i en les sales d'inadmissió de fronteres serà el jutge d'instrucció del lloc on estiguin ubicats. Aquest jutge coneixerà les peticions i queixes que plantegin els interns quan afectin els seus drets fonamentals. Igualment, podrà visitar els centres quan conegui algun incompliment greu o quan ho consideri convenient.”

El caràcter obert de la redacció i el difús concepte de “drets fonamentals” constitueix una espècie de carta blanca que permet al jutge una excessiva discrecionalitat en la seva actuació, que només queda moderada pel sentit del deure, ja que no existeix cap control de les seves resolucions per les audiències provincials, perquè no es poden recórrer. Tampoc no existeix cap regulació processal que detalli la periodicitat i profunditat de les visites als centres ni el seu contingut. D'altra banda, l'expressió “drets fonamentals” permet dictar acords sobre matèries tan dispars com ara quins són els requisits pel registre de dormitoris, fins a la temperatura de l'aigua de la dutxa, ja que si en el primer cas resulta afectat directament el dret a la intimitat, el segon afecta la higiene i el dret a la salut. Per tant, qualsevol aspecte de la vida del CIE pot ser objecte de tractament pel jutge de control.

Abans de començar a exercir la nostra tasca de jutges de control hem d'exigir-nos una reflexió profunda sobre com volem desenvolupar aquesta tasca, ja que a causa de la seva naturalesa exclusivament tuïtiva de drets fonamentals, és radicalment diferent de la naturalesa inquisitiva i persecutòria del delicte, pròpia del jutge instructor.

Tots tenim prejudicis encara que no ho creguem, i hem d'assumir aquesta veritat per realitzar una tasca d'introspecció amb la finalitat de minimitzar els efectes que aquest prejudicis poden tenir sobre els interns sotmesos a control per nosaltres. Per lluitar contra una idea estereotipada, la que sigui que tinguem, de com és un CIE, necessàriament hem d'escoltar totes les parts. És a dir, la policia d'estrangeria, el director del CIE, el fiscal d'estrangeria, els nostres companys, el defensor del Poble, els interns i a les ONG. En aquestes entrevistes, hem de fer un esforç d'empatia per conèixer el punt de vista de cadascun, detectar i eliminar prejudicis inadequats i resoldre amb justícia (almenys intentar-ho) les qüestions que ens plantegin, així com aprendre a detectar situacions en les quals resultaria possible una millora de les condicions d'estada dels estrangers del CIE. Per estalviar patiments als interns i confusió al director del CIE i dels policies, el jutge de control pot i ha d'adoptar acords que desenvolupin aquells aspectes del reglament de funcionament dels CIE, aprovat pel reial decret 162/2014, que en la seva redacció és massa genèrica.

El poder real sobre la vida del CIE el té la policia, i no el jutge. Si volem aspirar a modificar d'una manera efectiva la vida diària del CIE hem d'aprendre a ser assertius, a dialogar, i a redactar resolucions que no fereixin però que siguin fermes. Amb aquest consens, la vida dels interns millorarà. També cal escoltar l'intern del CIE. Com a jutge de control, no li retrec res, l'escolto i el convido que m'expliqui el que pensa. Molts cops no es queixen de res. Se'ls expulsa d'Espanya, el sistema els ha derrotat i expressen la seva queixa amb certa submissió. Com a jutges de control hem de tenir una actitud proactiva atès que no sempre les ONG ens plantejaran totes les qüestions susceptibles de ser millorades. Tenim l'obligació moral de ser creatius i també d'intentar millorar els aspectes de la vida en el CIE.