El basar del parc Güell

Fa mesos, més d'un any, es pot dir, que Barcelona està acorralada en un debat més o menys rugós sobre el fenomen del top manta. La controvèrsia ha tocat fronts múltiples i, sobretot, ha estat especialment sorollosa en l'àmbit polític, però a l'hora de contextualitzar la qüestió ha posat èmfasi gairebé exclusivament en els venedors d'origen subsaharià instal·lats al centre de la ciutat, primer, i a la Barceloneta, després. Uns quants quilòmetres més al nord, però, hi ha el parc Güell. És un territori que, històricament –es a dir, des de fa molt més enllà d'aquest mandat municipal–, ha estat un baluard de la venda ambulant il·legal. I així continua, absolutament aliè de tota polèmica. La pressió l'han posada en altres latituds, més al sud, concretament.

Després que el 2013 es va decidir acotar l'accés a la zona monumental del parc, els venedors han optat per distribuir-se per tota l'àrea perimetral, d'entrada lliure. Aquí la presència de turistes també és ufanosa, ja que hi passegen els que esperen que arribi el seu torn de visita, els que l'han acabat o els que, senzillament, no volen pagar. Ahir al migdia, a una de les entrades laterals del recinte pel carrer Olot, ja es veien mantes a terra. No se n'amaguen ja que, a diferència del front marítim, aquí no hi ha cap dispositiu policial dissuasiu. Aquest últim diumenge d'agost, més aviat, la presència policial hi era discreta, i es limitava a alguna furgoneta de la Guàrdia Urbana que els guaites dels venedors –que es compten per desenes–, tenen perfectament controlada. Al mínim gest sospitós, fan un senyal i tothom alça el vol. Res que no s'hagi vist, i descrit, abans.

A l'hora de fer un retrat del fenomen hi ha diferències substancials respecte del que últimament s'ha observat de manera profusa a la Barceloneta. Per començar, els venedors són majoritàriament de precedència índia o pakistanesa. Són esquius, a l'hora de parlar. No volen embolics, asseguren. El gènere que ofereixen també és singular. La majoria es decanten per souvenirs relacionats amb la temàtica gaudiniana, com ara imants i objectes semblants. Un per un euro, i l'oferta del dia són sis per cinc. També hi ha ventalls, productes d'orfebreria i algun venedor, més aviat pocs, amb còpies d'ulleres. És l'excepció. Els productes falsificats, almenys ara, aquí estan fora de mercat.

Aquest retrat genèric, de fet, casa amb el que va fer l'Ajuntament de Barcelona en un estudi que va presentar a principi de mandat, quan el debat sobre els venedors del top manta començava a fer forrolla. Entre les seves conclusions, destaca el fet que els venedors de procedència indioasiàtica és el col·lectiu més nombrós a la capital. En un 45% de casos fa entre 1 i 5 anys que resideixen a la ciutat i, el 90% es dediquen de manera exclusiva a aquesta activitat. El parc Güell és el seu lloc.