El somni d'un olotí invident de 10 anys

En Pere Ribes és un nen de 10 anys d'Olot, cec de naixement, que aquest cap de setmana ha complert el seu gran somni: viure en directe un partit del Betis. Ho va poder fer gràcies la iniciativa de la Peña Bética Girona-Olot amb la col·laboració de diversos col·lectius d'animació del Betis de Sevilla, Barcelona i Terrassa, que van decidir recaptar diners per poder pagar el viatge, allotjament i l'entrada al camp d'ell i la seva família. “Vam posar a la venda unes mil butlletes que es van esgotar ràpidament”, assegura Diego Sánchez, secretari de la penya bètica gironina. No van imprimir més butlletes perquè “no necessitàvem més diners”, malgrat això, van acabar recaptant 1.200 euros “perquè hi va haver donacions anònimes”.

Va ser tant el ressò que hi ha hagut al voltant del somni d'en Pere que el Betis també es va afegir a la causa i els va regalar les entrades, i també ho van fer molts dels jugadors d'equip sevillà –els preferits d'en Pere– com ara Ruben Castro, que li va regalar la samarreta signada i “suada” –com especifica el nen–, o com Musonda, que li va entregar un equip del Betis complert. En Pere també es va poder acostar a Joaquin, Cejudo i Ceballos, que en tot moment es van interessar per saber d'on li venia l'afició per un equip que li quedava a tants de quilòmetre d'Olot i van parlar i “riure” amb ell. Els jugadors també li van regalar gorres i pins, i les penyes verd-i-blaques li van fer entrega d'una placa amb un escrit en castellà i amb braille.

A en Pere, el partit li va “agradar molt” tot i que va acabar amb un empat a zero, “però vaig poder viure en directe l'emoció de l'estadi” i complir el somni d'estar al Benito Villamarín, que li va “encantar”. Però el que el va impressionar més va ser quan a l'inici del partit els aficionats van cantar a cappel·la l'himne. “Els aficionats del Betis són molt passionals i 36.000 persones cantant, impressiona molt”, explica Sánchez.

L'afició d'en Pere pel Betis va ser “per casualitat”, segons comenta l'Antònia, la seva mare. “Tenia sis anys quan va descobrir que els equips de futbol tenien un himne i va demanar al seu pare que els hi busqués tots. El del Betis li va agradar tant que li vam haver de baixar en MP3, i l'escoltava sempre que podia, fins i tot al cotxe”, assegura. El primer partit que va escoltar del Betis, va guanyar per 4 a 0. “I em vaig fer una aposta: si el Betis guanyava tres partits seguits jo me'n faria seguidor”, comenta el nen. I així va ser.

Ara en Pere Ribes no es perd ni un sol partit i cada dia que juga es vesteix amb la samarreta i la bufanda del Betis. A en Pere li agradaria ser un periodista d'esports. De fet, aquests dies ha gaudit de valent perquè l'han entrevistat un munt de mitjans de comunicació i ha contestat sense cap mena de vergonya totes i cadascuna de les preguntes que li han fet.