Informàtica des de la prehistòria
La informàtica no neix amb la telefonia d'última generació, ni amb les tauletes, els llibres electrònics o els netbooks que corren ara per les cases de tots; de fet, tampoc neix amb l'aparició del primer ordinador. La informàtica és present en la vida dels homes des del V mil·lenni abans de Crist.
Una de les necessitats més primitives de l'home ha estat calcular. De fet, les primeres civilitzacions van desenvolupar una sèrie de mecanismes senzills que els permetien comptar el ramat i calcular extensions de terra, i és aquí on es troben els inicis d'aquesta història que avui s'anomena informàtica, una història que s'ha anat desenvolupant segons les diferències culturals de cada societat. Així, els egipcis van inventar la geometria com a resposta a la necessitat de mesurar l'espai, i els xinesos amb la construcció de l'àbac (data del segle II aC) facilitaven l'activitat de sumar i restar. I, d'aquesta manera, i sempre per necessitats de l'home, han nascut els grans aparells dels nostres temps.
El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Terrassa) presenta des d'ara i fins al 2014 una exposició en què es poden veure alguns d'aquests aparells que han precedit la societat de la informació en què avui vivim. Gairebé al començament de la mostra, després dels àbacs, hi ha algunes de les calculadores mecàniques més antigues, sorgides el 1600 per la necessitat de facilitar el cobrament d'impostos. Calia poder calcular dades econòmiques amb la possibilitat d'errar com menys millor, i d'aquesta manera el filòsof i matemàtic alemany Gottfried Leibniz, presentava el 1870 la primera màquina capaç d'executar les quatre operacions aritmètiques bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió).
Els rellotges de sorra i després els mecànics també van ser precedents dels ordinadors; de fet, van ser pensats, també, per realitzar un càlcul: el del temps. El teler mecànic de Jacquard, inventat l'any 1801, també va ser una peça clau en la història de la tecnologia. Emprava una sèrie de targetes perforades que més tard van ser utilitzades per les primeres tabuladores. Aquestes últimes van aparèixer al voltant del 1890 als Estats Units, i també per una necessitat molt clara: el recompte del cens.
Herman Hollerith, considerat el pare de la computació moderna, va presentar al govern americà una proposta d'aquesta màquina (la tabuladora), capaç de tractar de manera automàtica la informació, amb la qual finalment es va calcular el cens dels Estats Units el 1890.
Anys després, arribada la II Guerra Mundial van aparèixer els primers ordinadors pensats per elaborar càlculs fiables a gran velocitat per a aplicacions bèl·liques. Passats uns quants anys, a la Gran Bretanya van dissenyar un dels primers grans ordinadors: el Colossus, destinat a desxifrar missatges alemanys durant la guerra.
El Colossus, l'ENIAC (primer ordinador americà) i l'EDVAC (també una de les primeres computadores electròniques) van ser els precedents més pròxims als ordinadors moderns. Tots van ser molt presents en la majoria d'avenços d'aquella època, com ara l'elaboració de la bomba atòmica i l'arribada de l'home a la Lluna.
A mitjan segle XX van començar a aparèixer els primers ordinadors digitals, els IBM. Van ser ràpidament incorporats a les empreses i als laboratoris científics. Eren unes màquines d'unes dimensions espectaculars, ocupaven una habitació sencera i estaven formats per diversos aparells (la unitat de disc, el control de disc, la impressora, la unitat central...). El cost era elevat i no tothom sabia utilitzar-los; per això sovint les empreses preferien llogar-los en lloc de comprar-los. Va ser un grup de joves amb inquietuds els que van fer arribar l'ordinador a les llars. Interessats en l'electrònica es reunien en garatges per discutir sobre la possibilitat d'actuar contra les poderoses empreses dissenyadores dels grans ordinadors. D'aquesta manera, amb Steve Jobs naixia el primer Apple.
I, després d'això: internet, xarxes socials, telefonia d'última generació... La pregunta és ara: quins són els límits d'aquesta tecnologia? A quin model de societat ens porta?