Societat

Talentosos o superdotats

Molts dels millors estudiants de secundària ja destaquen a primària pel seu excepcional nivell acadèmic

Un percentatge dels alumnes amb més capacitat fracassen perquè el sistema educatiu no els dóna resposta

No sempre els alumnes amb el millors potencials acaben triomfant


A les proves de selectivitat d'aquest any van haver-hi 125 joves que van treure més d'un 9 de nota mitjana. La xifra, encara que meritòria, representa només el 0,4% dels 25.092 estudiants que s'hi van presentar. La majoria d'aquests alumnes ja havien obtingut una mitjana altíssima al batxillerat, alguns d'ells fins i tot van brodar un currículum acadèmic brillant amb matrícula d'honor. Generalment, els joves que ara accediran a la universitat amb notes altes són talentosos acadèmics que ja havien destacat a primària i secundària. Llegeixen i escriuen abans, són sensibles i creatius, pregunten molt... La primera reacció és pensar que són superdotats, éssers amb uns dots excepcionals per a l'estudi, però l'experiència de diferents pedagogs desmunta l'estereotip i dibuixa una realitat més complexa, en què no sempre l'alumne amb els millors potencials acaba triomfant.

Milagros Valera, vocal del Col·legi de Pedagogs de Catalunya i experta universitària en intervenció educativa amb alumnes d'altes capacitats, distingeix entre el talentós acadèmic i el superdotat. El primer quasi sempre acaba obtenint un alt rendiment escolar, és metòdic i mostra una gran capacitat per adaptar-se al sistema educatiu. El superdotat, no tant. Fa uns mesos es va presentar un informe estatal que concloïa que el 98% dels superdotats ni tan sols estan diagnosticats i que entre el 35 i el 50% acaben fracassant en els estudis. Fins al moment, a Catalunya no hi ha cap estudi seriós sobre nens amb altes capacitats. Alguns experts parlen que són un 3% dels nanos. Valera, però, creu que aquest percentatge pot arribar al 12 o el 13%. “Tenen uns recursos elevats en totes les àrees i una gran creativitat, però molts fracassen en arribar a l'ESO perquè es cansen de sentir conceptes que ja tenen assolits i desconnecten”, explica. El problema no és seu, sinó d'un sistema educatiu obsolet que és incapaç de donar-los resposta. “Necessitarien una intervenció educativa adequada i individualitzada perquè aprenen d'una manera diferent”, afegeix Valera. Només se salven, des del seu punt de vista, aquells que funcionen sols o amb ajuda d'uns pares conscienciats o “els que tenen la sort de caure en una escola on els entenen i els potencien”. Valera opina que el sistema educatiu ha quedat desfasat i que per respondre a les necessitats pedagògiques dels joves “s'hauria de redefinir de dalt a baix perquè s'ha quedat vell i encarcarat”. La pedagoga entén que la situació és “caòtica i perjudica aquests nens i tothom en general”.

Rosa Vela, professora de física a secundària i coordinadora d'investigació i recerca en altes capacitats de la UB, afegeix a més que “molts nens es perden pel camí pel seu entorn i per la falta de formació entre els professors” per identificar-los i donar-hi resposta. “És un dels grans reptes pendents. Hem d'aprendre a ser un punt de referència, una guia per dinamitzar-los i potenciar les seves capacitats.”

Vela és partidària de no etiquetar. Diu que els nens amb altes capacitats assimilen coneixements a molta velocitat i tenen una gran sensibilitat per entendre el que els envolta, a banda d'una gran creativitat. Però adverteix que les capacitats no sempre es desenvolupen. “És imprescindible abonar el terreny, donar les oportunitats per manifestar-les”.

Tampoc li agrada parlar de talentosos acadèmics, talentosos creatius, precoços o superdotats. “Hi ha diferents escoles. A Holanda, per exemple, distingeixen entre el do natural i el do treballat, però penso més aviat que tots els nens són excel·lents i ho dic després d'haver estat professora d'un nen autista. El nostre repte és donar a cada nen les eines i la metodologia que necessita.”

Vela sap que no és fàcil. Fa anys que treballa el tema de les altes capacitats i és plenament conscient que no és un bon moment per a revisions ni grans utopies. Però és positiva i vol confiar en la bona voluntat del professorat. “Quan un mestre s'implica i agafa el compromís, ja no fa marxa enrere. Estem fent una xarxa molt forta”.

LES FRASES

El sistema educatiu s'hauria de redefinir de dalt a baix perquè ha quedat vell i encarcarat
Milagros Valera
vocal del col·legi de pedagogs i experta en grans capacitats
Molts nens es queden pel camí pel seu entorn i la falta de formació del professorat
Rosa Vela
vocal del col·legi de pedagogs i experta en grans capacitats
98
per cent
dels alumnes superdotats no arriben a ser diagnosticats mai i entre el 35 i el 50% fracassen en els estudis.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.