Sons populars i al carrer

Tot i que la festa, tal com la coneixem avui en dia, només té vint anys de vida, abraça tota una tradició que centra en els balls el cos principal de la celebració: el del Babau (una contradansa que apareix al Costumari català i que avui balla l'esbart Vila d'Esplugues); el ball del Ginjoler; el de Nans (la primera dansa local); el Valset d'Esplugues –amb el bastó com a element essencial–; el ball de Gegants d'en Mateu i na Marta, en Quim, el Cavall i na Caterina... A la festa de Santa Magdalena també hi ha lloc per a la sardana, per als timbals que ressonen en els balls dels Diables, per a la percussió del Toc de la Fal·lera en el moment de l'ofrena, per a la melodia L'entrada a plaça, que rep les colles castelleres.

Entre tocs i valsets, entre balls parlats i versots, les entitats de cultura popular d'Esplugues de Llobregat han tirat endavant una festa que té dos trets significatius. D'una banda, crea un espai sonor propi, una identitat sonora, i de l'altra recupera un tret singular de les festes dels nostres avis: el carrer com a patrimoni festiu.