Urbanisme

Urbanisme

El parc de la Ciutadella recupera el palau de vidre

L’Hivernacle del parc de la Ciutadella està a punt de ser recuperat per a usos ciutadans, tretze anys després que se n’iniciés la rehabilitació

S’hi han invertit més de dos milions d’euros per retornar-li l’esplendor original

S’hi destinarà personal de vigilància per tal d’evitar que hi hagi accions de vandalisme

La

El palau de vidre, l’Hivernacle del parc de la Ciutadella, llueix de nou la seva pell transparent i es prepara per ser presentat en societat en els propers dies. La seva recuperació –prevista per al dia 18 de desembre– s’ha anunciat com un regal de Nadal, que s’ha fet esperar més de tretze anys, ja que les primeres actuacions per intentar rehabilitar-lo van començar l’any 2009.

En la rehabilitació ha calgut reparar les patologies estructurals que presentava l’estructura de l’edifici, restaurar l’interior i l’exterior i rehabilitar-ne el paviment, la coberta i les façanes. El gran espai de més de 1.000 metres quadrats es trobava en desús des del 2006, quan es va tancar el restaurant que hi havia estat funcionant a l’interior.

Aquesta setmana passada s’ha finalitzat la façana i s’hi ultimaven detalls. També s’han reparat tots els vidres trencats, i s’hi han instal·lat plantes subtropicals i altres elements, els quals tindran reg amb aigua freàtica. Així mateix, s’ha dotat l’edifici d’un sistema de ventilació monitorat i humidificadors. La reforma s’ha portat a terme a les tres naus de l’Hivernacle: la central i les dues laterals, que tenen el nom de nau Picasso i Magnòlies.

A causa de l’estat d’abandonament en què va quedar a partir del 2006, que el va deixar en molt males condicions, l’any 2009 es va iniciar una reforma urgent, però parcial. L’estat d’abandonament en què havia arribat a estar va ser una de les crítiques que més es van sentir en el mandat d’Ada Colau, ja que es tracta d’un dels edificis més icònics del parc. Les reparacions es van reprendre l’any 2015, però l’empresa que les estava portant a terme va fer fallida. Un any després es va anunciar un nou concurs públic per abordar la reforma i la redacció d’un nou projecte, ja que, mentre s’havien iniciat els primers treballs, s’hi havien detectat desperfectes estructurals importants, segons van assegurar fonts municipals d’aquell moment.

No va ser, però, fins a quatre anys més tard que es va destinar una partida a la reparació en el pressupost municipal de l’any 2022. El pressupost previst en aquell moment era d’1,4 milions d’euros, i les obres, que van començar a l’estiu, concretament a l’agost, havien d’acabar abans de les eleccions de l’any 2023.

Després de l’exposició del 1888

L’Hivernacle és un dels edificis aixecats sobre els terrenys de l’antiga fortalesa militar que havia ocupat el que ara és el parc de la Ciutadella. Va ser construït per a l’Exposició Universal del 1888 seguint les novetats del moment, que venien de tot Europa i que eren estructura de ferro i pell de vidre. Està catalogat com a bé cultural d’interès nacional, i va ser projectat inicialment –per l’arquitecte Josep Fontserè i Mestres– com a part d’un programa museístic i científic (format per l’Hivernacle, l’Umbracle i el Museu Martorell). L’edifici es va aixecar segons el projecte de l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch. Tot i el seu destí científic inicial –estava previst que servís per cultivar plantes tropicals–, durant l’Exposició Universal va ser utilitzat com a saló de festes i conferències, un ús que també es va donar a l’Umbracle.

Posteriorment, les seves utilitats van ser diverses, fins al punt que hi ha una fotografia, de Carlos Pérez de Rozas, als arxius municipals en què es pot comprovar com l’espai havia servit per fer-hi concursos d’ocells, molt populars a l’època. A la Barcelona olímpica se’n va intentar recuperar l’esplendor amb la plantació de noves espècies exòtiques i també amb nous usos com, per exemple, sala de concerts, tant de música clàssica com de jazz, ja que va donar cabuda al cicle de concerts de jazz de la secció de Parcs i Jardins de l’Ajuntament. Classes d’ecologia i algunes conferències van ser altres usos que va tenir.

De fet, a hores d’ara encara no s’ha decidit què s’hi farà o a què es destinarà l’espai rehabilitat. L’Ajuntament ha anunciat que es tindran presents les peticions del veïnat, tot i que les associacions de veïns de l’entorn, com la del nucli antic i la de la Llacuna del Poblenou, no s’han manifestat de manera concreta sobre què n’esperen.

El que sí que s’ha confirmat és que la recuperació de l’Hivernacle comportarà la contractació de personal de vigilància els 365 dies de l’any. En aquest sentit, aquesta setmana passada s’ha publicat la convocatòria per a la contractació del servei de seguretat i control a l’Hivernacle i l’Umbracle al parc de la Ciutadella, a diferents espais de la ciutat, i de patrulles de supervisió als parcs i jardins.

El Museu Martorell i el castell

La rehabilitació de l’Hivernacle s’afegeix a la del Museu Martorell, que és el primer museu públic que va existir a Barcelona. Va ser inaugurat l’any 1882 i actualment se n’està enllestint també la recuperació. La rehabilitació va començar el novembre de l’any 2022 i es preveu que, a més de convertir-se en la porta del parc que doni al barri del Born, el museu presenti una innovadora proposta museogràfica. A les dues sales de la planta principal, està previst que s’hi instal·li l’última tecnologia, amb maquetes tàctils, instal·lacions interactives i recursos audiovisuals.

L’altre gran edifici de finals del segle XIX, l’anomenat castell dels Tres Dragons, va ser, des del 1927, Museu d’Història Natural, una còpia en petit dels grans museus de Londres i París. Però l’any 2010 bona part del contingut va ser traslladat al Fòrum, al recinte que va ser batejat com a Museu Blau, nom ara oblidat. Al castell hi ha ara laboratoris i la seu científica del fons d’història natural.

Patrimoni poc reconegut
El parc de la Ciutadella conté dins seu diversos elements que, des del punt de vista patrimonial, cultural i històric, haurien d’haver tingut molt més reconeixement al llarg dels anys. Van sobreviure a l’especulació urbanística que es va emportar altres edificis heretats de l’Exposició Universal, i ara romanen pendents de conèixer quin serà el seu futur més immediat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

tecnologia

Un altaveu dissenyat per resistir les aventures de tot l’estiu

Barcelona

Signat el conveni amb Enric Ruiz per construir el Centre Cultural d’Arquitectura

figueres
Societat

Lleida aprova la renovació urgent del contracte de jardineria

Lleida
Ciències

Mor el psiquiatre i jesuïta Jordi Font i Rodon, reconegut amb la Creu de Sant Jordi (2003)

Salellas defensa la proposta urbanística pel nou Campus de Salut

GIRONA
medi ambient

Més de 600.000 afectats a la Xina pel tifó Gaemi, que va deixar 5 morts a Taiwan

barcelona
Energia

Declaració d’Impacte Ambiental a tres parcs eòlics a l’Ebre

Batea
judicial

Amnistiat Adrián Sas, l’activista condemnat per agredir dos mossos en l’aniversari de l’1-O

barcelona
societat

Un centenar de persones assisteixen a l'acte de record de la Carla

girona