societat
Barcelona recupera els 1,7 milions d’empadronats
El darrer cop en arribar a aquesta xifra va ser el 1994
Més d’una quarta part de la població és d’origen estranger
La ciutat de Barcelona ha arribat als 1,7 milions d’empadronats, un llindar que no assolia des d’ara fa 34 anys. Segons les dades d’empadronats més recents publicades per l’Oficina Municipal de Dades del consistori i recollides per l’ACN, la capital ja tenia 1.701.891 habitants l’1 d’agost del 2023, després que el nombre de residents es disparés durant la primera meitat de l’any amb més de 40.000 nous habitants. Es tracta d’un ritme més alt de creixement que el registrat en els sis anys anteriors, en què l’augment poblacional va ser d’unes 35.000 persones.
Prop de la meitat dels nous empadronats tenen entre 25 i 39 anys, i al voltant d’un 85% de nous residents són estrangers. De fet, per primer cop, les persones de nacionalitat estrangera ja conformen més d’una quarta part de la població barcelonina (427.119 persones, un 25,1% del total).
L’últim any en què Barcelona tenia més d’1,7 milions d’habitants va ser el 1990. En aquella època, Barcelona estava perdent població des que va tocar el sostre històric, el 1979, amb 1.906.998 residents.
Impacte de la guerra a Ucraïna
La nacionalitat més popular a la capital, a banda de l’espanyola, continua sent la italiana (49.371 empadronats), com ja fa anys que és tendència. La segona comunitat més gran és la colombiana, seguida de la pakistanesa, la xinesa, la peruana i la francesa. Les nacionalitats russa i ucraïnesa també van a l’alça. Entre el març del 2022, dies després que comencés la guerra entre els dos països, i l’agost del 2023 ja es va notar aquest augment. Si a principis del 2022 hi havia prop de 5.000 ucraïnesos, un any i mig després n’eren 9.510, i la xifra no s’havia estabilitzat, sinó que continuava creixent. Pel que fa als russos, dels 7.554 de març del 2022, s’ha passat a 11.411 l’agost del 2023.
Un altre fet curiós és que, amb dades oficials també del padró, els residents a capital catalana que han nascut fora de la comarca del Barcelonès són majoria per primera vegada des que es va començar a estudiar aquesta sèrie històrica, el 2016. Les persones nascudes a Catalunya encara són majoria a la ciutat, però el seu pes va baixant, per bé que més lleugerament. En canvi, els nascuts a la resta de l’Estat fa dècades que cauen i en un quart de segle en són 200.000 menys.
Distribució per barris
L’increment de residents més gran de gener a agost de l’any passat va ser al Barri Gòtic, amb 2.789 veïns nous, un 11,4% més, que contribueixen als 27.249 empadronats. La Marina del Prat Vermell, un barri que està en plena conversió d’un entorn industrial a un de residencial, al districte de Sants-Montjuïc, és el segon que creix més (10,1%), seguit del Bon Pastor (9,3%), el Besòs i el Maresme (8,9%) i Porta, un dels 13 segments de Nou Barris (8,2%).
