URBANISME
Vuit sentències contra sectors del PDU de la Costa Brava, i quatre més que n’avalen desclassificacions
El Departament de Territori va confirmar ahir que acumulen vuit sentències que anul·len la inclusió de sis sectors urbanístics dins del pla director urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles a la Costa Brava. N’hi ha només un a l’Alt Empordà (el PA 23 Port de la Vall 1, al Port de la Selva, amb 4,16 hectàrees i 13 habitatges). I la major part fins ara es concentren al Baix Empordà, amb les sentències –no fermes– que retornen la condició de sòls urbans consolidats als polígons d’actuació de Rec de Fornells 1 (3,69 hectàrees i 14 habitatges), es Castellet de Baix 1 (5,33 hectàrees i 14 habitatges més) i, el cas més destacada, les 56,41 hectàrees en 180 parcel·les i hotels a Aiguafreda, totes a Begur. A banda, també hi ha el SUP 4, ampliació de Mas Tomasí, a Pals, amb 3,39 ha i 14 habitatges previstos per l’encara vigent planejament general del 1986.
Tanca la llista provisional l’exclusió del sector SUND 1 Monturiol de Lloret, amb 3,74 hectàrees més de sòl urbanitzable no desenvolupat. En espera encara que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC), a través de la sala contenciosa administrativa, dirimeixi desenes de recursos presentats el 2021; en les darreres setmanes hi ha hagut un degoteig lent però persistent de sentències.
Quatre de desestimats
El saldo per al departament, davant els vuit recursos contraris, és de quatre resolucions de la sala que desestimen els arguments dels privats i mantenen els canvis de qualificació o reduccions, tal com havia dictaminat la Generalitat. Es tracta del PPU 7, dinamització econòmica de Lloret, amb 6,11 hectàrees de sòl urbanitzable delimitat reduïdes, a la Selva. I de dos sectors de Cadaqués –Pins del Rector i sa Guarda– que ja estaven afectats per planejaments superiors previs, com ara el PDUSC del 2005 o el PTPCG del 2010, respectivament, que els magistrats no han entrat a valorar dins de recursos presentats contra el més recent PDU del 2021.
Finalment, al Baix Empordà, el TSJC també ha donat llum verd, segons Territori, a la reducció al sector del Bosc Major-es Valls de Begur, de 6,36 a 3,82 hectàrees. De fet, el consistori ja té en marxa la tramitació per reordenar la zona amb la reducció dins del planejament encara vigent del 2003.
Sòls urbans consolidats
Diverses fonts, tant jurídiques com afectades, dedueixen que el TSJC està retornant drets a àmbits de sòl urbà consolidat que havien quedat extingits pel pla d’urbanisme. Els magistrats no entren tant a valorar els reduïts –s’hi mantenen drets però subjectes a negociació i la correcció d’impacte– com els que penjaven d’altres figures de planejament prèvies, un entramat complex en què es barregen planejaments municipals previs a la llei d’urbanisme del 2002 amb els posteriors, amb algun POUM en redacció –com ara el de Pals– quan es va dictar la moratòria del PDU, i d’altres, com el de Begur, que es volien començar a refer segons la nova normativa, i on ara el consistori és partidari de deixar la revisió congelada fins que s’aclareixin els recursos al Suprem i les sentències actuals –i les pendents– siguin fermes.
Des del govern, tampoc són partidaris d’entrar a valorar el conjunt de procediments, pendents o bé encara de sentència o susceptibles de recurs. L’única confirmació és que aviat es presentarà “el primer recurs de cassació contra la primera sentència dictada (relatiu al PA-23 Port de la Vall 1 del Port de la Selva)”, i “hi ha intenció d’interposar-ne contra totes les altres sentències estimatòries” dels arguments dels afectats.
Un context urbanístic que es torna a sacsejar
Les sentències estan afegint incertesa a l’agenda urbanística de la Costa Brava, on a banda dels planejaments en revisió que poden quedar tocats, també hi ha els propietaris que d’un any per l’altre van perdre drets i ara veuen que els poden recuperar. Diverses fonts confirmen que, d’una banda, les primeres bones notícies són que es poden desencallar alguns terrenys que havien quedat empantanegats i devaluats. Però la devaluació per les primeres desclassificacions ara anul·lades pel TSJC, igualment, encara no són fermes, una situació que tampoc facilita cap venda ni promoció a curt termini i perllonga els anys previs de moratòries o suspensions de llicències, que ja havien frustrat operacions.
Dins i fora del PDU, la pugna per aturar projectes urbanístics es manté per part de SOS Costa Brava i des d’altres fronts. Sense anar gaire més lluny, ahir, el grup municipal de Palafrugell en Comú Podem anunciava les al·legacions contra l’hotel previst a Aigua Xelida, on critiquen que s’hagi aixecat la moratòria, i aprecien mancances en la tramitació o la visibilitat del futur edifici sobre la carena. El portaveu municipal, Josep Ferrés, demana que s’anul·li la tramitació del pla de millora urbana.
