Virus separatista

Els rebels acusaven els mestres de ser els grans responsables del caos, perquè molts, deien, havien difós doctrines contràries a l'autèntica Espanya. Bona prova d'això és la rapidesa amb què van depurar els docents. L'objectiu declarat en una ordre del 8 de novembre del 1936 era “una reorganització radical i definitiva” de l'escola, “extirpant d'arrel aquestes falses doctrines.”

El 28 de gener del 1939, només dos dies després de l'ocupació de Barcelona per l'exèrcit sediciós, el Ministerio de Educación Nacional va emetre un decret en el qual confiscava tots els establiments educatius de la Generalitat, i suspenia de feina tots els professors de qualsevol nivell i els obligava a passar per la comissió de depuració. Sense excepcions. Era obligatori presentar-se a la comissió 15 dies després de la publicació de l'ordre o de “l'alliberament” de la població on treballés el docent. A Catalunya es van constituir vuit comissions, dues per cada província. L'11 per cent de la plantilla docent, 550 mestres, havia marxat a l'exili.

Serien sotmesos a un escrutini especial tots aquells mestres que havien passat voluntàriament al servei de la Generalitat, així com els que havia nomenat el govern català. Els mestres que es consideraven més contaminats pel liberalisme i la democràcia, com ara els que havien estudiat a l'Escola Normal de la Generalitat, van ser molt perseguits. Perquè a Catalunya, a més del virus del marxisme, n'hi havia un altre considerat tan o més perillós: el separatisme.

Hi havia gent, aliena a la feina depuradora, però no tants com els vencedors haurien volgut, que denunciava per convicció, per por i, sovint, per revenja. En compensació, hi havia qui avalava els mestres, a risc de complicar-se la vida.

Segons un estudi de la historiadora Maria Natividad Jiménez, els càrrecs que s'imputaven més sovint eren, per ordre d'importància: ideologia d'esquerres, actituds contràries a la causa nacional, militància en organitzacions afectes a la República, irreligiositat o ateisme, plantejaments pedagògics inacceptables, nacionalisme o separatisme, incompetència professional, conducta privada immoral, no sol·licitar el reingrés i pertànyer a la maçoneria.

La comissió absolia o sancionava. La decisió més suau era la suspensió provisional, però després hi havia la inhabilitació per exercir un càrrec directiu als centres docents, les jubilacions forçoses i la postergació en l'escalafó. La separació definitiva i el trasllat, sempre a una població més petita, era per als casos més greus. El trasllat fora de Catalunya es reservava per als sospitosos de catalanisme.

Els llocs vacants a la força eren ocupats per mestres vinguts sobretot de Castella i Extremadura, per exsoldats de l'exèrcit franquista i per addictes al règim als quals es van donar grans facilitats per aconseguir el títol de mestre.