Societat

Els carlins catalans tenen cripta pròpia a Montserrat

D'entre els qui van tenir la possibilitat d'escollir i acceptar el trasllat de les restes dels seus familiars al Valle de los Caídos n'hi va haver molt pocs que s'hi neguessin. Els familiars dels represaliats a la rereguarda republicana de Lleida s'hi van oposar, i només la fermesa de la seva actitud va permetre que finalment els seus morts no es toquessin del cementiri de la capital del Segrià. Van acceptar que, com a molt, una mica de la terra on eren sepultats es traslladés a Cuelgamuros.

Uns altres que s'hi van oposar van ser els carlins catalans, col·lectiu en el qual no tothom va col·laborar amb el règim, com sovint es pressuposa. De fet, ja en la immediata postguerra molts d'ells van ser conscients que el franquisme no era el que se'ls havia promès i pel que havien lluitat, i se'n van anar distanciant fins a oposar-s'hi.

El 16 de juliol del 1939 els carlins enquadrats al terç de Nostra Senyora de Montserrat feien una primera sol·licitud a les noves autoritats per “construir a Montserrat una cripta on es pogués sepultar els morts en tan heroica defensa i un monument en el qual perpetués la memòria de tan valents defensors...” Proposaven la creació d'una comissió, per elaborar una proposta i gestionar que es materialitzés, de la qual havien de formar part l'abat de Montserrat, Antoni Marcet; el president de la Diputació de Barcelona, Josep M. Milà i Camps, i l'alcalde de Barcelona, Miquel Mateu, entre d'altres. La resposta va ser negativa perquè segons els van informar es preparava un monument on serien enterrats tots els morts de la guerra, però els donaven una alternativa: “Col·locar una planxa commemorativa en la qual, sense inscriure-hi noms, s'expressi el nombre d'oficials, classes i individus caiguts, del terç i la centúria de Montserrat.” Quan es va inaugurar el Valle de los Caídos la germandat del terç de Montserrat es va oposar al fet que hi fossin traslladats els seus morts, i el que no havia aconseguit el 1939 ho va poder portar a terme el 1961, quan es va inaugurar la cripta que encara avui tenen i mantenen a la muntanya sagrada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Estudien un projecte per crear pisos amb serveis per a gent gran que faciliti l’accés al lloguer als joves

Manresa
Campdevànol

Punt d’autoreparació de bicicletes a la font del Tòtil

Campdevànol
GIRONA

Els pagesos gironins protesten per una nova baixada del preu de la llet

GIRONA
Societat

Acord per ampliar el festival Roses de Reus

Reus
FIGUERES

Restauraran la façana i els elements patrimonials del Teatre el Jardí

FIGUERES
Urbanisme

Rebategen carrers de Sarrià per denunciar la destrucció dels jardins de Can Raventós

Barcelona
societat

Barcelona vol limitar l’horari d’obertura a l’entorn del carrer Tuset

barcelona
BADALONA

Els usuaris de Can Bofí Vell, condemnats a viure de nou al carrer

BADALONA
Albanyà

Bassegoda recupera el sant Miquel vandalitzat fa més de 20 anys

Albanyà