Recordant Eduard

M' he assabentat del traspàs d'Eduard Pérez i Lluch, una persona que va dedicar grans esforços per salvar i mantenir el nostre patrimoni cultural. Veí del barri de Campanar va investigar a fons les alqueries i la problemàtica de l'horta, on descobrí l'important mural del Molí dels Frares a la Partida de Dalt, fent tot allò que va poder per aconseguir el reconeixement d'aquesta troballa.

La dictadura de ciment i la rajola, però, impulsada a partir dels anys noranta pel govern de Rita Barberà, seria implacable de forma que a hores d'ara d'aquella horta ens queda poqueta cosa.

Eduard participà en la lluita per evitar la destrucció de la zona del Pouet de Campanar, on els negocis immobiliaris feren el seu agost, deixant sols algunes alqueries i construccions aïllades i fora del context, cas del Moli el Frares o el mateix Pouet.

He llegit que hi ha projectes i interès del nou equip de govern municipal per dignificar i posar en valor allò que hi resta. Segur que Eduard se sumaria a eixa tasca, com molta gent més que tant al meu barri, Campanar, i altres indrets del país són conscients del valor que representa la vivenda rural i els entorns d'horta que tenim.

En un moment de canvis municipals, com el que estem encetant, que ha obert perspectives generant il·lusió, tot i tenint present les dificultats econòmiques i prioritats socials, exemples com el d'Eduard, i com he dit de tantes altres persones, ens deu ajudar a anar a fixar línies de treball envers allò que si és llegat cultural, i alhora, pot resultar opció productiva, com es veu al cas de l'Horta de València.

Ve al cas, doncs, citar com a la legislació valenciana es preveu un Pla d'Actuació Territorial específic per l' Horta, i com, tanmateix, als calaixos de l'Administració hi ha un projecte gestat amb participació ciutadana, i una proposta legislativa popular, que no prosperaren per l'obstinació de la dreta.

Horta, alqueries riuraus , i tantes altres formes de cultura agrària tradicionals, han restat en l'oblit, en ocasions han caigut pel pas del temps, o han estat destruïdes per l'urbanisme expansionista, així, hem anat perdent allò que va ser resultat de la feina de generacions de valencians i valencianes. Tal vegada la manca de mitjans no afavoreix la recuperació; al meu parer, però, podem actuar en relació a la consciencia de la gent, fins ara no se li ha donat importància a aquestes qüestions, com va ocórrer a principis dels anys noranta en aquella lluita del Pouet de Campanar. Ara des de les instàncies municipals cal fixar criteris, donar passes inicials , generar estima per allò que representa el llegat cultural de l'horta, creat per un poble que visqué de la terra.