Rebutjada la querella contra usuaris de Twitter per incitació a l'odi contra els catalans
La jutgessa considera que els textos denunciats no són constitutius d'una infracció penal i les entitats anuncien que presentaran un recurs de reforma
El Jutjat d'Instrucció número 20 de Barcelona no ha admès a tràmit la querella presentada per 16 entitats contra usuaris de Twitter quan van piular missatges en què incitaven a l'odi i a la violència contra els catalans i banalitzaven el nazisme. En la interlocutòria, la jutgessa Eva Moltó considera que els fets objecte de la querella no són constitutius d'una infracció penal. En aquest sentit, la magistrada apunta que els textos no s'aprecia “cap forma d'incitació a realitzar actes violents” i afegeix que “allò que en realitat s'exposa és una opinió en relació a la conducta que en l'àmbit polític duen a terme aquells qui preconitzen la independència de Catalunya”.
D'altra banda, la magistrada diu que en els missatges s'entreveuen comentaris que banalitzen el nazisme i “arriben a realitzar comparacions certament desafortunades amb les persones que pretenen la independència de Catalunya” però que aquesta banalització no estava tipificada en el moment dels fets i era anterior a l'entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2015 de 30 de març que castiga la trivialització greu del delicte de genocidi.
Les entitats han anunciat que presentaran un recurs de reforma contra la inadmissió de la querella en considerar que les conductes no s'emparen en el dret a la llibertat d'expressió o d'opinió ja que aquestes tenen un límit en la calúmnia, la injúria i la incitació a l'odi i més, asseguren, quan l'actuació és banalitzadora i trivializant respecte els crims de genocidi i crims contra la humanitat. Deixen clar que totes les piulades denunciades comparen el feixisme i el nazisme amb el procés català o amb el fet de ser català.
En relació al reconeixement explícit de la magistrada sobre els comentaris que banalitzen el nazisme, les entitats denuncien que la decisió constitueix una omissió del deure de perseguir delictes i una clara discriminació de tracte envers els col·lectius que defensen la independència de Catalunya en relació amb altres col·lectius. Afirmen que aquesta diferència de tracte crea “indefensió” a una majoria de la societat catalana i que en qualsevol democràcia europea, una decisió d'aquestes característiques “fóra inaudita, inacceptable i escandalosa”.
