Educació
El Nou Patufet i la Pere Calafell: la cara i la creu
Dos centres escolars de Barcelona, fundats als anys seixanta, han tingut destins diferents arran del tancament per part de l'antiga direcció
A Gràcia, professors i pares s'han arriscat i han recollit el testimoni. A Sant Martí, el desenllaç és incert i l'escola bressol està tancada
Barcelona, anys seixanta. Es funden dues escoles: l'una a Gràcia i l'altra a Sant Martí. Cinquanta anys després, les direccions, per falta de relleu i per moltes altres qüestions, decideixen tancar els centres. A partir d'aquí, els dos equipaments deixen de compartir destí: a Gràcia, al carrer Bruniquer, els professors són a temps d'agafar el testimoni i mantenir viva l'escola. A Sant Martí, al carrer Andrade, 22 treballadores queden sense feina, i l'edifici, propietat de la Fundació La Caixa, queda tancat.
La primera història té un final feliç, però no exempt de lluita per part dels treballadors, i també dels pares, que van decidir comprometre's a mantenir activa l'única escola laica del barri. L'antiga direcció, de caràcter familiar, va decidir, el juny passat, traspassar el centre a La Salle, i va trencar així el caràcter aconfessional dels estudis. En assabentar-se de la situació, els professors, tot i que se'ls va assegurar que serien absorbits per la nova propietat amb totes les garanties laborals, van decidir arriscar-se i lluitar per conservar la identitat de l'escola, que va néixer laica i en català l'any 1966.
El fet que el Consorci d'Educació impedís el tancament del centre perquè s'havia anunciat en un moment en què impossibilitava que els pares busquessin altres centres, els va acabar d'animar: van capitalitzar l'atur i es van constituir en cooperativa. Naixia així el Nou Patufet, amb 206 alumnes dels 291 que tenien al juny. Ara el repte, segons el director, Francesc Granada, és mantenir la ràtio d'alumnes per poder conservar el concert: “És difícil fer-ho en cursos com segon d'ESO, en què és difícil que arribin vuit o nou alumnes de cop. Esperem flexibilitat per part de les institucions”, assegura.
Engany a Sant Martí
A Sant Martí, en canvi, no hi ha hagut sort, almenys de moment. I, en aquest cas, treballadors i pares acusen l'antiga direcció, la Fundació Pere Calafell, d'haver actuat amb mala fe, ja que els va assegurar que el dia 1 de setembre obriria les portes. Aquell dia les treballadores, que no havien cobrat ni el juliol ni l'agost, van anar al centre. Però no hi van trobar ningú.
Van començar aleshores reunions entre les parts afectades, el districte i els propietaris. Es va saber que no s'havia acceptat una oferta per part d'una empresa que estava disposada a agafar les regnes del centre. També es va descobrir que les treballadores no havien estat donades de baixa. Fins al 15 de setembre no hi va haver notícies que l'antiga direcció havia presentat un concurs de creditors.
Tot i la gravetat de la situació, segons fonts del districte, tots els nens han estat traslladats a altres escoles, i es continua parlant amb els propietaris del local, la Fundació La Caixa, que sempre ha ofert col·laboració en cas de canvi de direcció, per si és possible comprar-lo i convertir-lo en un futur equipament. A més, la regidoria d'Educació i Universitats està fent l'acompanyament a les treballadores d'aquesta escola bressol perquè puguin constituir una cooperativa. L'objectiu, segons una de les mares afectades, Marta Pérez, és fer força per aconseguir recuperar el centre des de l'associació de veïns i altres entitats veïnals.
