Un retorn massa amarg
Les administracions miren de facilitar la tornada de les famílies de Sant Roc i la Mina que s'han exiliat per por de la revenja
Un repte immediat és que els desplaçats, un miler, rebin atenció allà on són ara
No consta una sola dada oficial però els números que estan fent córrer les administracions són esfereïdors. L'exili forçat de famílies gitanes arran d'un assassinat d'un jove de 28 anys a finals de gener afectaria al voltant del miler de persones. La majoria han deixat enrere els barris de Sant Roc, a Badalona, i de la Mina, a Sant Adrià de Besòs.
La reacció és tan extrema com insòlita. Mai en la història d'aquests dos barris un assassinat i la posterior venjança pròpia de la llei gitana havien provocat una fugida tan massiva. Tant la Generalitat com els ajuntaments afectats són conscients de la gravetat de la situació i s'han arremangat per mirar de donar-hi resposta.
Molts veïns opinen que ja van tard. Els governants discrepen. Defensen que des del primer instant s'ha agafat el bou per les banyes. Amb discreció absoluta, això sí. La primera mesura, “activada des del minut 1”, expliquen fonts de l'Ajuntament de Badalona, afecta l'operació policial que vigila, vint-i-quatre hores al dia, les zones afectades.
Garantir la seguretat al barri és un dels grans pilars sobre els quals pivota la voluntat de polítics i tècnics. “Donant per descomptat que no existeix el risc zero, el dispositiu de seguretat està plenament operatiu i funcionant”, destaca el consistori badaloní. Es recomana trucar al 112 si s'observa un moviment estrany.
De moment, l'episodi més virulent es va viure el 6 de febrer, a Sant Roc, pels volts de les tres de la tarda. Una quinzena de cotxes ocupats pels Baltasar (clan del mort) van fer-se amos del carrer Sant Joan Evangelista i van baixar dels vehicles prometent venjança i mostrant armes de foc. L'escena la relaten diversos veïns consultats, que coincideixen a lamentar com el pànic s'ha apoderat d'un barri massa fracturat. “Les bales no tenen nom”, diu una d'aquestes persones per transmetre la sensació que qualsevol persona podria tenir la desgràcia de veure's enmig d'un bany de sang. Les administracions, però, volen recordar que s'està garantint la seguretat tant dels veïns com dels afectats.
El segon gran objectiu del moment és localitzar les famílies que s'han vist obligades a marxar per por de les represàlies. Totes aquestes formen part dels clans dels Pelúos, els Zorros, els Manuel i els Cascabeles. Estan amenaçades pels Baltasar. El
presumpte assassí, detingut uns dies més tard per l'Ertzaintza a Bilbao, és
de mare Pelúo i pare Zorro, clans que a la vegada estan emparentats amb els Manuel i els Cascabeles.
La Generalitat i els ajuntaments de Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet (on vivia el jove assassinat) i Barcelona han formalitzat una comissió tècnica per buscar plegats solucions. Dijous va tenir lloc la primera trobada i, mentre tot no torni al seu curs normal, s'aniran reunint dos cops per setmana. És en aquest grup de treball en què s'intenta fer una diagnosi més acurada de la situació (una feina constant, atès que les dades fluctuen). Les administracions volen fer de la prudència la seva màxima, però fonts del govern de Badalona indiquen alguns dels objectius sobre els quals pivota la feina encetada.
Disposar de més detalls sobre les famílies que han marxat és imprescindible per poder localitzar-les, allà on siguin. Familiars i coneguts dels desertors, en permanent contacte telefònic, no deixen d'alertar de la precarietat en què viuen la gran majoria de desplaçats. Els mandataris en són conscients i per això mateix un dels grans reptes aquests dies, informen les mateixes fonts, és localitzar aquestes famílies i posar-les en contacte amb els serveis socials del municipi on estan instal·lades. “Aquest procés afecta tant les famílies que volen tornar a casa com les que no”, assenyalen.
Amb la llei gitana a davant, ni els pares, ni els germans, ni els fills, ni els cosins germans del presumpte assassí ni de les set o vuit persones que l'acompanyen aquella nit podran tornar a posar els peus a l'extraradi barceloní. Ningú els anirà a buscar mentre es mantinguin ben lluny. Sí que sembla que aniran tornant els que tenen un parentesc més llunyà. Però de moment és impossible fixar una data en el calendari.
Una llei ancestral que fixa el “mort per mort”
La llei gitana és un codi de conducta no escrit que es transmet de manera oral, de generació en generació. En el cas d'un homicidi, aquesta llei ancestral estableix que l'assassí ha de pagar amb la seva pròpia vida. Pel que fa a la seva família, aquesta està obligada a exiliar-se ben lluny. No cal que ningú els expulsi. Marxen sols perquè així ho manen els codis gitanos i per evitar una vendetta de grans dimensions.
Mai fins ara, però, s'havia produït un desterrament tan desproporcionat. Representants de la comunitat gitana que demanen romandre en l'anonimat indiquen que els Baltasar són un clan molt temut, que ha obligat a fer les maletes a persones que gairebé no tenen lligam familiar amb els participants en la baralla. Cal sumar que el clan dels Pelúos és un dels més nombrosos. A més, la llei gitana té en compte les circumstàncies en què es comet el delicte. I la família del mort entendria que aquest no va tenir ni tan sols la possibilitat de defensar-se, un fet que desperta encara més ira.
