Mentors per a reclusos que surten del penal
S'engega un experiment en què 150 exinterns rebran el suport d'un voluntari
S'espera reduir-ne la reincidència
De la presó a la comunitat és el nom del programa experimental de reintegració social de persones empresonades amb risc de reincidència que s'engega aquest mes a les presons catalanes. Els investigadors de l'assaig, Josep Cid Moliné, professor de criminologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona (UB), van presentar ahir els desafiaments i objectius d'aquesta recerca innovadora en el seu disseny i perquè alhora compta amb entitats del tercer sector.
En aquest pla experimental, impulsat per RecerCaixa i amb el vistiplau del Departament de Justícia, s'han seleccionat 300 reclusos entre totes les presons catalanes, que en els mesos vinents han de sortir-ne. Alguns han gaudit de permisos i d'altres, no, perquè no es consideren rehabilitats. Del total, la meitat tindrà durant un any un mentor, que és una persona voluntària, vinculada a una de les set ONG implicades en el projecte, la qual ha estat formada, i els altres 150 reclusos no tindran cap suport de la comunitat. Tots ells seran estudiats fins al 2017 per analitzar la seva reinserció a la societat i quan temps triguen a delinquir o en desisteixen.
Cid va detallar que el desistiment d'una persona a tornar delinquir es fonamenta en tres factors: l'extern, com ara el reclam familiar o la parella; l'intern, de la mateixa persona, i el suport social. “Són tres marcs teòrics, tres camins a tenir en compte a per redefinir els programes de reinserció”, va afirmar Cid. Pueyo va afegir-hi: “Teòricament sabem que el desistiment a delinquir s'assoleix amb inclusió social. Els resultats són limitats. Amb l'experiment volem saber-ho sense biaixos.”
El pis de Figueres
L'objectiu és constatar dues premisses: amb suport social, la persona que surt de la presó no reincideix o ho fa més tard i la seva reinserció social és satisfactòria. El treball i els tractaments dins la presó són clau també, van insistir. “Alguns dels reclusos s'han ofert ja a ser mentors d'altres”, deien els investigadors. I és que si es demostra que l'acompanyament social és eficaç serà clau per assolir que cada persona que ha estat a la presó tingui un pla de reintegració. La taxa de reincidència penitenciària a Catalunya l'any 2014 se situava en el 30%, deu punt menys que al 2008, fet motivat per la disminució de la delinqüència, afegit a la millora de la classificació i dels tractaments. I dels reincidents, un 65% ho fa el primer any, segons l'estudi. Les associacions implicades són Andròmines, VAS, Fundació Autònoma Solidària, Justícia i Pau, Cedre, Coordinadora contra la Marginació de Cornellà i Apip-Acam.
En la sessió, Sergi Fortià, de la cooperativa Suara, va explicar l'experiència, iniciada el 2014, amb un pis per a reclusos sense recursos perquè puguin tenir permisos. “Els acompanyem, no fem treball assistencial, i cal més coordinació amb els treballadors socials”, va explicar.
