Un error de 13.500 m²
Mataró haurà de compensar l'empresa que gestiona la zona esportiva del Sorrall perquè va incloure uns terrenys privats en la concessió que mai van adquirir
Les dues parts formalitzen un acord per tancar el conflicte
Un error administratiu ha obligat l'Ajuntament de Mataró a compensar l'empresa concessionària de les instal·lacions esportives del Sorrall. El conflicte es remunta a l'any 1999, quan Nuscamps SL va guanyar el concurs per a la construcció, gestió i explotació de l'equipament situat al barri de Cerdanyola. Tot i que en paper constava que el nou centre s'ubicaria en una finca de més de 36.000 m², el cert és que la superfície de la parcel·la va ser de poc més de 20.300 m². Hi faltaven més de 13.500 m².
L'espai hi era, però ningú va pensar que aquests terrenys no eren de l'Ajuntament, sinó d'un propietari privat amb el qual no es va tancar cap acord, i per tant mai no es van poder entregar tal com estava previst inicialment. De fet, des que el Sorrall es va inaugurar i va entrar
en funcionament, l'any 2003, sempre s'havia parlat d'una segona fase que havia de servir per ampliar les instal·lacions actuals i construir-hi camps de futbol 7 i pistes de tennis, una part del projecte que mai es va concretar. Tot i que el litigi fa anys que dura, no va ser fins al 2014 que Nuscamps va comunicar formalment a l'Ajuntament que estava assumint pèrdues, fonamentalment a causa de la falta d'aportació d'aquests terrenys.
L'estira-i-arronsa va arribar fins al punt que l'empresa, com a mesura de pressió, es va negar a abonar cap més rebut de l'aigua fins que no es trobés una solució. Per tal de posar pau, l'Ajuntament va signar ahir un acord amb l'empresa per tal de restablir l'equilibri econòmic de la concessió del Sorrall. L'alcalde de Mataró, David Bote (PSC), va admetre que el problema havia sorgit de la diferència entre el que s'havia ofert al seu dia i el que finalment es va lliurar en metres quadrats, i que això havia generat un perjudici per al gestor de l'equipament municipal, que entre altres serveis inclou diverses piscines cobertes i a l'aire lliure, un gimnàs i sales de condicionament físic i espais a cel obert, com ara pistes de pàdel.
“No posarem diners”
Tot i posar fi al conflicte, l'Ajuntament no haurà de pagar cap quantitat en concepte d'indemnització, però sí que s'ha compromès a compensar Nuscamps amb una sèrie de mesures per la impossibilitat d'adquirir els terrenys pendents. Així, se'ls equipararà la tarifa de l'aigua amb la de la piscina municipal, se'ls bonificarà un 95% l'impost de béns immobles (IBI) dels edificis del recinte, el consistori assumirà el deute que havia contret amb la companyia d'aigües i els autoritzarà a amortitzar la inversió en cinquanta anys, tot i que la durada de la concessió es manté en els quaranta anys. “L'Ajuntament no posarà diners, sinó que deixarà d'ingressar-los”, va insistir a dir Bote.
El valor de totes aquestes contrapartides que s'allargaran fins al 2039, moment en què finalitzarà el contracte, puja a més de 2,9 milions d'euros. Lluny, però, dels 4,2 milions que es calcula que Nuscamps hauria perdut amb l'explotació dels nous serveis esportius
addicionals que s'havien de construir en aquesta zona. “Estem contents perquè donen resolució a un problema que fa anys que s'arrossega, que anava de despatx en despatx de l'Ajuntament i que finalment liquidem”, hi va afegir l'alcalde.
Per part de l'empresa Nuscamps, Montserrat Mas va agrair la feina que s'ha fet per tancar aquest maldecap. “Per a nosaltres era una necessitat, perquè sabem que el Sorrall és un dels millors serveis esportius que hi ha
a la ciutat”, va afirmar. En aquest sentit, l'empresa, que finalment accepta la reducció de la superfície de la concessió, renuncia també a qualsevol reclamació futura.
La responsabilitat
Tot i que l'alcalde va admetre l'errada comesa i que això s'ha allargat massa temps, no va voler assenyalar cap responsable de la badada. “En aquell moment, i malgrat que els terrenys no eren municipals, tot feia pensar que hi havia les condicions perquè es pogués concretar la totalitat del projecte”, va afirmar. Tot i que la redacció de les bases per obrir el concurs va ser a càrrec de la Diputació de Barcelona, qui va supervisar, publicar i adjudicar el servei va ser el mateix Ajuntament de Mataró, governat llavors per majoria absoluta pel socialista Manuel Mas.
