Societat
DOLORS PUBILL
ORGANITZADORA DE LA DIADA DE LO GARROTIN
“El garrotín és una dansa tradicional de Catalunya”
“A Lleida es diu ‘carrincló' d'una persona alegre i divertida, que s'ho passa bé i que sempre fa broma sense ofendre a ningú. La persona que té al costat un carrincló aquest dia té la festa assegurada”
“És un ball i una cançó que un inicia tot dient una frase i la resta li contesta, i així es va fent. És bonic perquè pot participar-hi tothom”
Lluitadora.
Dolors Pubill, dels Parrano lleidatans de sempre, és una dona ferma, com la terra, i lluitadora, com tantes i tantes dones. Membre d'una família que sempre ha dut al cor l'art i la cultura del ball i el cant, fa temps que dedica una part important del seu lleure a les tradicions populars gitanes arrelades a Lleida com ara el garrotín. Sempre mirant endavant, des del grup La Violeta, amb l'ajuda de la seva germana i d'una neboda, des de fa uns anys es dedica a difondre la dansa tradicional del garrotín vell, mitjançant l'organització anual de la Diada de lo Garrotín, i també ensenyant els passos d'aquest especial pal del flamenc
García Lorca va quedar encisat pel garrotín, volia venir a Lleida per conèixer les seves arrels
Dolors Pubill és l'hereva gitana de la nissaga dels Parrano, i des de fa temps la família dibuixa la seva història en el món de la rumba catalana i molt especialment amb el ball del garrotín. Ha fet una llarga recerca a través de les seves padrines amb un objectiu ben clar: aconseguir que el garrotín sigui reconegut com una dansa cultural.
Com neix la Diada de lo Garrotín?
Cada any, i aquest ha estat el quart, celebrem la Diada de lo Garrotín i la Rumba Catalana com un record de les nostres tradicions i per donar a conèixer el nostre garrotín.
Què és el garrotín?
És un ball i una cançó que un inicia tot dient una frase i la resta li contesta, i així, frase a frase i contestació a contestació, es va fent. És bonic perquè pot participar-hi tothom. A Lleida tenim dues classes de garrotín, l'arrumbat i el lent.
Qui en va ser el descobridor?
El garrotín és un pal del flamenc que no era gaire conegut, encara que a Lleida es ballava i tocava molt des de feia temps, i encara que jo puc parlar de l'època dels meus avis, la cultura gitana és molt antiga. Als anys cinquanta, a Lleida, el garrotín va tenir moments d'auge: és una cançó que ajuntava paios i gitanos en germanor que la cantaven quan anaven al mercat. El primer que va posar el garrotín en el mapa és el meu avi, i després el meu pare, Enric Pubill, la família Parrano. Els Parrano a Lleida som com Peret a Barcelona.
Pels paios, ‘carrincló' vol dir quelcom diferent del que vostès entenen per una persona carrinclona.
Aquí, a Lleida, es diu carrincló d'una persona alegre i divertida, que s'ho passa bé i que fa sempre broma sense ofendre a ningú. La persona que té al costat un carrincló aquest dia té la festa assegurada.
Tenen alguna mena de suport institucional per fer les activitats de la Diada de lo Garrotín?
Estem lluitant. Ara les institucions sembla que comencen a fer-nos una mica de cas, però de moment no tenim cap suport. Tot ho fem nosaltres, perquè, com a filla del Parrano, no he volgut que això es perdi. Estem anant pels casals de Lleida per promocionar el ball del garrotín i que sigui encara més conegut.
Han demanat un reconeixement oficial?
Estem lluitant amb tot això, però costa molt. Necessitem un local per fer les classes i l'hem demanat a l'Ajuntament. Ara estem als casals, però lluitem per tenir un local on poder ensenyar aquesta dansa que ens representa culturalment. Volem una escola oficial i de categoria, és molt important. Crec que, amb el suport de tots, aconseguirem que es reconegui el garrotín com la nostra dansa oficial.
De què parlem quan ho fem del garrotín?
Parlem d'un ball tradicional, d'una dansa cultural que és una joia que estava en risc de desaparèixer. Aquest garrotín vell l'hem après veient ballar les nostres padrines, té una coreografia sencera, podria ser una sardana, i és una dansa tradicional de Catalunya.
Hi ha diverses versions sobre el lloc de naixement de la rumba catalana. Quina és la seva?
La meva és que Peret, i això no es pot negar, va promocionar-la, però també cal dir que abans d'ell existia el meu pare, Enric Pubill, fent rumba, i Antonio Gónzalez, El Pescadilla, tots més grans en edat que Peret i que feien l'autèntica rumba catalana.
Ara sortirà un llibre del professor Eugeni Casanova que parla dels gitanos que parlen català a França.
El gitano català és culte, elegant i respectuós. Quan Dalí vivia a Portlligat els gitanos lleidatans anaven a casa seva per cantar a les festes. Allà García Lorca va quedar encisat pel garrotín i volia vindre a Lleida per conèixer les seves arrels i la seva essència, però no ho va poder fer.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
