Girona obre les portes al món
Arrenca la 61a edició de Girona, Temps de Flors amb una invitació de l'alcaldessa perquè els visitants recorrin la ciutat
Muntatges senzills es combinen amb altres més elaborats
Fins diumenge es podran veure 169 muntatges en 134 espais de la ciutat
El muntatge d'aquest any a les escales de la catedral per Girona, Temps de Flors mostra un munt de finestres obertes a ciutats diverses de tot el món, des de Sydney a Venècia passant per Xangai o Nakuru. L'obra, ideada per Mercè Martí, va ser considerada “la metàfora perfecta” per l'alcaldessa, Marta Madrenas, en la inauguració de la 61a edició de l'esdeveniment, que fins diumenge que ve omple la ciutat de visitants per veure 169 muntatges en 134 espais de la ciutat. “Tota la gent de Girona obrim les portes de bat a bat per rebre tothom que vulgui retrobar-se amb el nostre patrimoni”, va subratllar Madrenas, que també va voler remarcar el fet que “cada any es juga amb nous projectes, relacionats amb les flors però també amb la llum, el color, l'olfacte... amb la sensibilitat”. En un sentit semblant, la regidora de Promoció Econòmica, Glòria Plana, va assenyalar que durant uns dies la ciutat es converteix en “el jardí més gran d'Europa” i va assenyalar que “no és només una exposició floral sinó un projecte col·lectiu, amb més de 1.000 voluntaris”.
Celebració amb Albí
La principal convidada de la inauguració –en què eren presents les principals autoritats gironines i el conseller de Cultura, Santi Vila– va ser l'alcaldessa d'Albí, amb motiu del 30è aniversari de l'agermanament entre aquesta ciutat occitana i Girona. Stéphanie Guiraud va fer l'esforç de llegir un discurs en català, tot i que va confessar que no sabia ni català ni castellà, i va dir que admira “el dinamisme de la ciutat i aquesta iniciativa per mantenir el patrimoni ben viu”.
Varietat de muntatges
La 61a edició de Girona, Temps de Flors presenta, com és habitual, una gran varietat de muntatges, és a dir, des de la senzillesa de la cortina de flors del Pont d'en Gómez i l'homenatge a la Terra del carrer Ferran al Catòlic fins als muntatges més elaborats i arriscats que sempre creen opinions contraposades: hi ha qui en celebra l'originalitat i qui en critica la manca de flors naturals. A banda dels espais tancats d'èxit, com ara els Banys Àrabs, els soterranis de la catedral, l'església de Sant Nicolau i la de Sant Lluc, dos dels escenaris oberts que més crits d'admiració aixecaven eren la plaça dels Jurats i les escales de l'església de Sant Martí. També sorprenien el muntatge La pluja en escena del claustre de Sant Pere de Galligants, els paraigües que protegeixen flors a les Ballesteries i les tasses de til·la de l'inici del passeig arqueològic, per citar-ne 3 exemples.
