Ciència
BERNAT VILA
PALEONTÒLEG
“Mai passarà que tornin espècies extingides”
“El projecte consisteix a saber-ho tot d'aquesta espècie: com eren les seves relacions amb altres dinosaures, recrear el model d'ecosistema de l'època, la flora, la fauna, i també les temperatures i altres qüestions de caràcter ambiental”
“A Coll de Nargó, el 2005, vam trobar una de les postes d'ous de dinosaure més grans d'Europa”
Científic.
Bernat Vila és un jove científic que des de l'adolescència s'ha sentit atret pel món dels dinosaures i els fòssils. L'atreia tot el que tenia a veure amb aquest món, i, per tant, a ningú li va estranyar que triés la carrera de geologia quan va arribar l'hora d'anar a la universitat. Va escollir ser paleontòleg i especialitzar-se en els dinosaures. El film Parc Juràssic tal vegada, n'és el culpable i amb el temps va conèixer el seu prestigiós col·lega Jack Horner, assessor de Spielberg, que va venir a Catalunya per conèixer els jaciments d'aquestes contrades. Quan no està fent treball de camp, Bernat també investiga a l'Institut de Paleontologia de Catalunya Miquel Crusafont.
Apostar per
un turisme de proximitat però amb contingut científic agrada a la gent
Bernat Vila és paleontòleg, estudia i fa recerca sobre el món dels dinosaures. La seva fascinació per aquesta espècie que va viure a la zona de Lleida no és
la mateixa que la de la gent comú. Bernat és un investigador que, a través dels fòssils d'aquestes bèsties, pot saber com era la nostra vida passada. Explora entre jaciment i jaciment.
El 1993 es va estrenar la pel·lícula ‘Parc Juràssic', dirigida per Spielberg. Va impactar-li, aquest film?
Sí. En aquells moments tenia tretze anys, recordo haver anat a l'estrena i sis o set vegades seguides més. Per a mi allò va ser apoteòsic. El 1998, en acabar COU, vaig començar la carrera de geologia a l'Autònoma, cinc anys després vaig acabar els estudis i del 2005 al 2010 vaig anar a Madrid a fer la tesi.
De què tractava, la seva tesi?
La vaig fer sobre un grup concret de dinosaures que tenen un registre al Pirineu català: els sauròpodes. Els meus mentors de l'estudi doctoral van ser Àngel Galobart i Oriol Homs. Ells em van parlar d'uns terrenys per prospectar a la zona del Segre i el Berguedà, però jo també sabia que hi havia jaciments a la conca d'Isona, al Pallars, i vaig anar a viure en aquestes zones durant dos anys. El treball va ser productiu per redactar la meva tesi que vaig presentar i llegir l'any 2010 amb la qualificació de cum laude.
Fent treballs de camp a Coll de Nargó va fer alguna troballa interessant?
Vam trobar una de les postes d'ous més grans d'Europa. Aquesta és una zona on vivien dinosaures, i està plena d'ous. L'any 2005 vam trobar ous fossilitzats que tenen més de setanta milions d'anys.
Darrerament està treballant a Isona. Què hi fa, exactament?
Fa dos anys vam fer una troballa molt important, després d'excavar durant un temps vam trobar un coll de sauròpode que fa més de cinc metres de llarg. Ara, aquests estius, estarem treballant en aquesta part del dinosaure i donant-la a conèixer a tot el públic que vingui al museu.
A la zona d'Isona hi arriba turisme atret pels jaciments relacionats amb el món dels dinosaures?
Aquests jaciments són un pol d'atracció turística que dóna vida a uns territoris que normalment la gent no aniria a visitar. Per a nosaltres ens pot representar obtenir fons per continuar fent recerca i estudis. Apostar per un turisme de proximitat però amb contingut científic agrada a la gent. Tenim el Museu Biosfera a Coll de Nargó, el Museu d'Isona i el Fumanya amb les petjades de dinosaures. Es tracta de potenciar el territori mitjançant una proposta de turisme lligat a la ciència; això ja funciona molt bé en altres països.
Miquel Crusafont és fonamental en el món de la paleontologia?
Sí, i a més en el camp de la paleontologia catalana va ser qui va vertebrar l'estudi científic d'aquesta disciplina en una època en què a Catalunya, i a bona part de l'Estat, no hi havia mentalitat de recerca en aquesta branca científica. Ell va unir tot això i, a Catalunya, es va ocupar de molts jaciments del miocè i d'altres èpoques. Sense cap mena de dubte el seu llegat és cabdal per a tota mena d'estudis de la ciència paleontològica.
Quin és el futur de la seva recerca?
Tinc diversos camps oberts per, mitjançant l'estudi concret, saber davant de quina espècie de dinosaure ens trobem. El projecte consisteix a conèixer tot el possible d'aquesta espècie, com eren les seves relacions amb d'altres dinosaures, recrear el model de l'ecosistema de l'època, la flora, la fauna i l'ambient, i també les temperatures i altres qüestions ambientals. Es tracta d'una tasca molt complexa que requereix un gran finançament, i per això l'hem demanat al govern espanyol.
Podríem tornar a tenir dinosaures?
L'evolució no torna mai enrere. El que no passarà mai és que tornin espècies que ja estan extingides.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
