Més de la meitat de les morts cardíaques sobtades passen a la llar
Els cardiòlegs demanen que la reanimació sigui una assignatura obligada a les escoles
Tres de cada quatre aturades són presenciades per un testimoni
Tot i que els casos de més ressonància pública passen en el món de l'esport, un 58% de les morts sobtades cardíaques tenen lloc a la llar. Així ho posa de manifest un estudi que acaba de publicar la Revista Espanyola de Cardiologia (REC). Està basat en una anàlisi de 4.000 pacients andalusos amb diagnòstic de mort sobtada fet pel Registre d'Aturada Cardiorespiratòria Extrahospitalària, però les dades, explica el doctor Fernando Rosell, són extrapolables al conjunt de l'Estat. Del conjunt de casos, un 65% van morir i només un 10% van aconseguir sobreviure sense seqüeles neurològiques invalidants.
La Societat Espanyola de Cardiologia recorda que per cada minut que passa sense actuar davant una parada cardiorespiratòria disminueix un 10% la probabilitat de supervivència. “A partir dels vuit minuts, la possibilitat de recuperació sense seqüeles és molt baixa”, precisa Rosell.
L'OMS, que considera la mort sobtada un problema de salut pública, ja ha recomanat que es comenci a formar els joves a les escoles a partir dels 12 anys. Rosell destaca la necessitat que la formació arribi a tots els centres escolars i també que, seguint l'exemple de Barcelona, s'ampliï la xarxa de desfibril·ladors. També suggereix que s'inclogui com a requisit per obtenir el carnet de conduir. “S'ha de tenir en compte que tres de cada quatre aturades són presenciades. I en canvi, per falta de formació, el testimoni no fa res”, adverteix Rosell, que entén que la formació és una prioritat perquè com a mínim s'aconseguiria reduir la mortalitat un 30%, un percentatge important tenint en compte que a Catalunya cada any moren de mort sobtada unes 4.000 persones, moltes de les quals tenen entre 30 i 50 anys, “una edat en què les possibilitats de recuperació amb desfibril·lador són molt altes”.
Mentre això arriba, Rosell recorda que tots els serveis d'emergència disposen d'un protocol per oferir indicacions precises per telèfon.
Regeneració cardíaca amb greix del propi cor
Investigadors de l'hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona han aplicat una tècnica pionera en regeneració cardíaca amb greix del cor del pacient.
L'equip de l'iCor de Can Ruti, liderat pel doctor Antoni Bayés-Genís, ha dut a terme el primer assaig en éssers humans per reduir les cicatrius cardíaques derivades de l'infart a través de teixit adipós ric en cèl·lules mare del cor.
Es tracta d'una tècnica que, a banda de ser innovadora, és senzilla i segura, ja que no requereix manipulació de cèl·lules al laboratori i es pot fer en qualsevol sala d'operacions.
El procediment consisteix en la dissecció d'una part del teixit gras cardíac mantenint els seus vasos sanguinis per recobrir i nodrir l'àrea de la cicatriu cardíaca. Segons Bayés-Genís, quan es produeix un infart de miocardi, la sang deixa de circular i de nodrir correctament les cèl·lules del múscul cardíac i com a conseqüència una part del teixit del cor queda morta, la qual cosa fa que es formi una cicatriu que pot comportar insuficiència cardíaca i mort sobtada i empitjorar la qualitat de vida.
Aquest primer assaig, publicat a la revista científica EbioMedicine, obre la porta a provar l'eficàcia de l'AGTP en una població més gran, per la qual cosa els metges estan iniciant un nou estudi clínic en què participaran diversos centres hospitalaris de tot l'Estat espanyol.
