Colau prioritzarà la contractació d'empreses que paguin sous dignes

L'Ajuntament de Barcelona ha elaborat les primeres guies per a la introducció de nous criteris socials i ambientals en la contractació pública. Un dels objectius és fomentar la contractació amb sous dignes i per això es premiaran les ofertes d'empreses que paguin una retribució superior a l'establerta per conveni i es valorarà l'estabilitat laboral de la plantilla. També es reduirà el pes de l'oferta econòmica en els concursos públics per evitar baixes temeràries que afectin negativament els salaris dels empleats.

El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va detallar ahir que Barcelona contracta cada any 590 milions a empreses per proveir béns i serveis i que el govern d'Ada Colau vol fer de la contractació pública “una eina de transformació socioeconòmica de la ciutat”. Un dels objectius és potenciar la protecció de petites i mitjanes empreses, d'autònoms i de l'economia cooperativa, social i solidària. “No pot ser que les grans empreses tinguin un accés privilegiat a la contractació pública i, per això, proposem subdividir els contractes en lots; volem una contractació transparent, que afavoreixi una concurrència realment lliure”, va dir Pisarello, que va comparèixer acompanyat pel regidor de Presidència, Eloi Badia. Els nous criteris afavoriran també el comerç just, la igualtat de gènere i la no-discriminació per raó de sexe i el respecte a la diversitat funcional i la conciliació. Es tracta d'una proposta que ara es debatrà amb actors econòmics, socials i veïnals, un diàleg que ha de dur a l'aprovació d'un nou decret de contractació social i mediambiental.

Aquesta mesura arriba després de l'anunci que el consistori no contractarà empreses que desviïn fons a paradisos fiscals, i que limitarà la contractació directa sense publicitat. Un cop anunciada, va provocar les crítiques del cap de files d'ERC a l'Ajuntament, Alfred Bosch. El republicà va denunciar que el document no recull mesures rellevants en la matèria aprovades pel ple –com ara la iniciativa per garantir que tant el consistori com les empreses subcontractades paguin un salari mínim de 1.000 euros– i va mostrar “sorpresa i decepció” pel fet que el govern hagi obviat “mesures clau per lluitar contra la precarietat laboral i la morositat a pimes i autònoms”.