Masia de bruixes i vi
Els primers indicis de la seva existència daten del 1009
Dues morts, el 1923, van fer circular històries de bruixeria que van conviure amb els manresans durant molts anys i que encara perduren
El 1984, es va convertir en un centre d'educació ambiental per als nens de la comarca i també és la seu de la DO Pla de Bages
Un entorn de vinyes i la llegenda negra que ronda sobre La Culla de Manresa són dos dels trets històrics que qualsevol destacaria d'aquesta masia situada al barri de la Balconada, just al costat de l'hospital de Sant Joan de Déu. Ubicada originàriament en un terreny elevat als afores, amb el creixement de la ciutat va anar quedant envoltada de zones urbanitzades i, des de fa anys, forma part del paisatge dels barris del voltant. Actualment, acull el camp d'aprenentatge del Bages –un servei del departament d'Ensenyament–, la seu de la DO Pla de Bages i una estació meteorològica.
Els primers indicis de la seva existència daten del 1009, en un fragment de pergamí que formalitza la donació d'una vinya situada en aquest punt al monestir de Sant Benet de Bages. En el document es parla de l'indret, però no es menciona cap casa, de manera que es desconeix si ja en aquella època hi havia alguna construcció dins el terreny de vinyes. La prova documental més antiga de l'existència de la masia és del segle XIV.
Gràcies a la seva situació elevada i una torre de defensa aixecada com a punt de guaita de la ciutat que la protegia dels bandolers i els atacs en temps de guerra, La Culla va ser des dels seus inicis una de les masies més riques de Manresa. Unes 350 hectàrees formaven les seves terres i s'utilitzaven per al conreu de vinya, olivera i cereals. La producció de vi va tenir el seu moment daurat entre el 1865 i el 1878, any en què la fil·loxera va devastar les vinyes. Durant aquella època, el Bages va ser la comarca de més producció a Catalunya, i les instal·lacions de La Culla ho demostren: un enorme celler, les grans tines, la premsa que s'utilitza ara per ensenyar als infants com es feia el vi i les tres bótes ubicades al celler.
Vinculada a sant Ignasi
Es diu també que la casa estava inclosa en la ruta de la caritat de sant Ignasi de Loiola durant la seva estada a la ciutat –del març del 1521 al febrer del 1522. La creença popular era que passava moltes hores d'oració al peu de la creu de La Culla, d'estil gòtic, substituïda el 1906 pel seu mal estat per una còpia moderna i portada al Museu Comarcal.
La masia medieval va quedar abandonada més de trenta anys, des del 1950 fins al 1981, quan va ser venuda per la família Pelfort a l'Ajuntament. Era una casa vella i atrotinada que va necessitar tres anys de reformes per tornar a obrir portes. El 1984, es va convertir en un centre d'educació ambiental per als nens de la comarca, la Casa de la Natura. L'equipament va estar en mans del consistori fins al 1991, en què el Consell Comarcal del Bages va adquirir-ne la gestió. El passat mes d'abril, quinze anys després, es va saber que el Consell renunciava a seguir amb la gestió de La Culla i que l'entitat que se'n faria càrrec a partir de llavors seria Aigües de Manresa.
La memòria popular manresana encara recorda, quasi un segle més tard, els fets que van tenir lloc a La Culla el 1923 i que mai s'han pogut resoldre. Es tracta de la mort dels dos masovers Joan Guixé i Lluïsa Oliveras, de qui es deia que eren maçons. El cadàver de Guixé es va trobar, el 22 de març, al costat d'un dels ramals de la Sèquia, “ofegat i amb part del cap i l'esquena destrossats, com si un petard de dinamita li hagués explotat a la boca”, segons explicaven els diaris de l'època. El 9 de maig, la masovera va ser trobada morta dins la casa, al costat de la pica de l'oli, amb el cap “esclafat”. Després d'aquests fets, van començar a circular nombroses històries de bruixeria que van conviure amb els manresans durant molts anys i encara perduren a dia d'avui.
