El Bicing continua caient a Barcelona

L'ús de la bicicleta continua a l'alça a Barcelona, però en canvi el Bicing continua perdent pistonada, per tercer any consecutiu. El nombre d'usos del servei públic de bicicletes es va reduir el 2015 del 6,3%, i la davallada acumulada des del 2012 ja és del 22,7%. El pes del Bicing en el total dels desplaçaments en bicicleta a la ciutat és del 23,6%, quan havia arribat a acaparar-ne més d'una tercera part. La crisi del servei s'estén a l'última aposta, la del Bicing elèctric, posat en servei el gener del 2015 i que en el seu primer any va arribar a la discreta xifra de 147 desplaçaments diaris; és a dir, un de cada dos dels 300 vehicles disponibles. Les xifres consten en l'informe de dades bàsiques de mobilitat del 2015 que el govern municipal va presentar en la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat d'ahir.

El Bicing, a més, està pendent de la renovació de la concessió. El servei es va estrenar el març del 2007, i el va guanyar per deu anys l'empresa Clear Channel. El concurs per a la nova contracta –que ha de preveure una ampliació de la flota i la integració del servei en el sistema tarifari del transport públic– s'havia d'haver fet el març passat, per donar a l'adjudicatari un any de marge per preparar-se, però a l'Ajuntament admeten que van amb retard, i ara per ara encara no hi ha encara data per a la posada a licitació.

Retrocés del Bicing a banda, l'informe de Mobilitat no permet de ser gaire optimista respecte al compliment dels objectius que el consistori va fixar en el pla de mobilitat urbana (PMU) amb vista a l'horitzó del 2018. El document constata un augment del 2,7% de la mobilitat a la ciutat, i creixen tots els mitjans de transport, inclòs el vehicle privat. El consol, relatiu, del consistori, és que aquest ho fa del 2,34%, és a dir, per sota de la mitjana, mentre que el que més creix, el 6,29%, és l'ús de la bicicleta. El nombre de viatges en transport públic augmenta el 2,3%, i els desplaçaments a peu, el 3,27%.

Aquestes variacions, però, no es tradueixen en canvis significatius en el pes relatiu dels uns i dels altres en el pastís de la mobilitat: el transport públic, que copa el 39,6% dels viatges –una dècima menys que el 2014–, continua sent el més usat, seguit per l'opció de caminar, l'escollida pel 32,5% dels desplaçaments (32,3 el 2014). El vehicle privat és usat en el 26,1% dels casos –una dècima per sota de l'any anterior–, i la bicicleta continua instal·lada en l'1,8%. L'evolució actual no permet d'assolir l'objectiu del PMU que el 2018 el pes del vehicle privat no passi del 21,1%.I aquesta és una fita necessària, diu el pla, per assolir el compliment dels límits de contaminació que estableix la normativa europea.

Per ara, però, no hi ha millores pel que fa a la qualitat de l'aire. Al contrari. L'informe indica que l'augment del trànsit rodat, a més de provocar un augment de la congestió viària i una reducció de la velocitat mitjana, té una incidència directa en els índexs de contaminació. L'any passat també van augmentar les emissions de partícules en suspensió (PM10) i de diòxid de nitrogen (NO2).

El document sintetitza també l'aposta de l'Ajuntament pel vehicle elèctric. D'una banda, amb l'augment de les unitats a la flota municipal, en la qual ja n'hi ha 371, el 13,5% més que el 2014. De l'altra, amb una alça interanual del 65% –la més alta fins ara– del nombre de punts de recàrrega, que ja són 546.