Patrimoni
Quaranta-un anys esperant recuperar l'esplendor
Atrapat en el temps
El balneari de La Puda, al municipi de Banyoles, s'ha anat degradant des que va cessar l'activitat el 1965
L'edifici és de propietat privada però els pocs intents que hi ha hagut per comprar-lo no han prosperat, el darrer el 2007; l'Ajuntament conserva la titularitat de la plaça i la font
Venint de la carretera de Mieres-Santa Pau que porta fins a Banyoles, a mà esquerra els visitants el primer que es troben en arribar a la vila és una plaça rodona, presidida per una font igualment rodona, que no amaga un decrèpit edifici; la resta consumida d'un passat rellevant. Són la font Pudosa i el balneari de La Puda. L'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, reconeix que no és una imatge gaire bucòlica per estar a l'entrada de la ciutat de l'estany, i confia que el cicle econòmic canviï a la fi i algun inversor se senti atret per un paratge que té un punt de misteriós, ara que encara està envoltat de matolls i escorxat pels arbres que creixen al seu interior.
El cert és el que el balneari, famós per l'aigua sulfurosa que raja intermitentment de la font i a la qual s'atribueixen dots medicinals, va viure moments de glòria a finals del segle XIX –l'edifici que encara manté en peu la façana es va construir el 1862– i a principis del XX. El paratge de La Puda complia una doble funció: era punt d'atracció per a visitants de possibles i alhora era un espai de trobada per als veïns del poble. La Puda va assolir un gran renom per les propietats suposadament terapèutiques de les seves aigües i va esdevenir un centre terapèutic de gran renom que va contribuir a la dinamització econòmica de Banyoles i a la promoció de l'estany com a reclam turístic.
Quaranta-un anys després del dia que va tancar a conseqüència dels estralls que la Guerra Civil va fer en l'economia de les comarques de Girona, molts ciutadans conserven la nostàlgia de, com a mínim, recuperar la devesa que envoltava el balneari. Aquesta continua sent, tal com explica Albert Tomàs, activista banyolí que ha impulsat a Facebook el moviment Amics de La Puda de Banyoles, la principal reivindicació dels ciutadans que s'estimen l'indret. Els Amics, molt actius entre el 2014 i el 2015, treballen per recuperar una glorieta avui també desapareguda. Seu és el mèrit d'haver tornat a la vida la cansalada banyolina, un dolç que ara elaboren dues pastisseries de la ciutat; d'haver tornat a omplir de gent la plaça en la I Trobada d'Amics de La Puda, o d'haver promogut l'espectacle Balneari, de l'Esbart de Fontcoberta.
L'interès social per tot el que fa referència a La Puda va quedar palès fa pocs dies quan el farmacèutic Esteve Alsius va presentar una crema hidratant elaborada a base d'aigua de la font Pudosa.
Una compra difícil
La recuperació de l'edifici són figues d'un altre paner. Els seus propietaris són els tres socis principals de Bombes Espa, que fins ara no han trobat comprador. La vegada que més a prop ha estat de vendre's, que se sàpiga, va ser el 1997. Una empresa francesa estava disposada a invertir-hi 800 milions de pessetes, però problemes urbanístics van entrebancar l'operació. Deu anys més tard, el 2007, uns inversors van preguntar a l'Ajuntament si els permetria ampliar l'espai dedicat al balneari perquè volien comprar-lo. La resposta va ser afirmativa, atès que el pla general ho permet, però abans calia que truquessin a la porta dels propietaris. L'intent va quedar en no res. Tenint en compte la crisi posterior potser millor!
L'Ajuntament descarta la compra de l'edifici. L'alcalde diu que “seria difícil explicar la compra, la inversió en la restauració –que costaria una fortuna–, per gestionar un negoci que amb la dimensió que té perdria diners. No tindria cap sentit”, conclou. Miquel Noguer confia que en algun moment la situació tombarà i es compromet a mantenir les millores de l'entorn, vehiculades mitjançant el Consorci de l'Estany. “Irrecuperable?” “L'esperit de La Puda no es pot perdre mai”, afirma Noguer. El mateix que ha contestat, sense saber-ho, Albert Tomàs.
