Colau crearà una funerària per abaratir els preus del 30%

L'Ajuntament de Barcelona constituirà la seva pròpia empresa de serveis funeraris per competir directament amb les privades –principalment dues– que actualment operen a la ciutat. L'objectiu confés del govern d'Ada Colau amb aquesta operació és aconseguir rebaixar els preus dels enterraments, en consonància amb les demandes que històricament han formulat en aquest sentit institucions com la Síndica de Greuges i organitzacions de consumidors. Sobre això, les xifres esgrimides pel consistori basades en un estudi del 2013 són concloents, ja que situen el cost mitjà d'un sepeli a la ciutat en 6.441 euros. A la resta de l'Estat espanyol voreja els 3.600.

Actualment a Barcelona hi ha, bàsicament, dues societats del sector: Àltima, que té una quota de mercat que voreja el 15% i que gestiona el tanatori de la Ronda de Dalt, i Serveis Funeraris de Barcelona SA, que controla el 78% del mercat i tutela els tanatoris de Sancho d'Avila, les Corts, Sant Gervasi i Collserola. Es dóna el cas que aquesta darrera empresa inicialment ja era municipal, però durant els últims mandats socialistes va començar una privatització progressiva que ha afavorit que, avui dia, el consistori només conservi el 15% del seu accionariat. El 85% restant és del grup Mémora. La intenció inicial de l'executiu de Colau era intentar remunicipalitzar-la, però es va descartar per les dificultats legals i, sobretot, pel cost, set vegades superior al que representarà la creació d'una nova societat. Per poder fer-ho, però, l'Ajuntament primer s'haurà de desprendre d'aquesta participació minoritària que encara manté de Serveis Funeraris de Barcelona, procés que s'allargarà durant tot el 2017. Per la venda, les arques municipals ingressaran 30 milions d'euros.

Durant la presentació ahir d'aquesta operació, tant el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, com el regidor de Presidència, Eloi Badia, van voler recalcar el missatge que “Barcelona no té un problema de qualitat amb els serveis funeraris”. El debat és, essencialment, sobre costos. “La privatització feta no ha abaratit els preus”, va asseverar Pisarello. Les seves previsions són que, amb l'entrada en joc d'un operador públic, aquests es reduiran del 30%. A ningú escapa, però, que la maniobra també reforça un dels grans eixos del discurs del govern de Colau, com és la defensa de la municipalització de serveis considerats bàsics. I aquest ho és.

L'entrada al mercat de la nova societat anirà acompanyada de la construcció d'un tanatori públic, en un emplaçament encara per decidir. Els càlculs són que pugui estar a punt el 2019 i que representi una inversió d'entre tres i quatre milions d'euros. Igualment, l'executiu local també considera modificar, d'acord amb l'oposició, les ordenances de serveis funeraris i cementiris, que daten del 1997. Eliminar l'obligació que imposen de disposar d'un tanatori per poder exercir l'activitat, o adaptar els espais pels difunts a la realitat de diverses religions o cultures, són alguns dels retocs normatius proposats.