municipal
serveis
L'Ajuntament de la capital es gasta 582 milions anuals en serveis externalitzats
El 2015 el consistori va signar uns 900 contractes de gestió indirecta que van ocupar 14.800 treballadors
El de neteja –256 milions– és el més onerós
Per primer cop, i a instàncies de la CUP, l'Ajuntament de Barcelona ha fet una radiografia interna sobre el pes que tenen els contractes externs en el funcionament de la institució. I el resultat és demolidor. Així, només el 2015 la corporació va assignar a empreses o entitats foranes la gestió d'uns 250 serveis, distribuïts en prop de 900 lots, per un import de 582 milions d'euros. Per contextualitzar les xifres, cal recordar que tot el pressupost municipal d'aquell any va pujar, en números rodons, a 2.500 milions. I una altra comparativa: aquest volum de contractacions va donar feina a 14.800 treballadors, més dels que té la plantilla –uns 12.600– del mateix consistori.
En aquest magma d'externalitzacions, hi ha una mica de tot. La més important, i de molt, és la de neteja i recollida de residus, assignada a diverses societats –ClD/FCC/Urbaser i Cespa– a raó de 256.436.784 euros l'any. Un altre paquet destacat, no tant per la suma sinó pel model que porta implícit, és el que consuma la gestió privada d'equipaments de proximitat com ara centres esportius, casals de joves i, sobretot, de gent gran o de barri. Al conjunt dels deu districtes, s'hi van destinar 21 milions i es van ocupar 983 persones.
També hi ha altres serveis que, generalment, són externalitzats, com és el cas dels centres d'atenció i seguiment de drogodependències –3,6 milions– i el manteniment del clavegueram –12,9 milions–. Entre 900 contractes també n'hi ha de curiosos, com el que destina 169.314 euros l'any al manteniment dels extintors de l'Ajuntament.
LA FRASE
LA XIFRA
Primers passos per revertir-ho
El de la remunicipalització de serveis és un dels debats del moment de la política municipal. En el cas de Barcelona, els càlculs són que en els últims deu anys les externalitzacions de diversos àmbits o departaments del consistori han crescut un 70%. Des del govern de BComú-PSC s'insisteix en el missatge que durant aquest mandat ja s'han fet alguns passos per trencar aquesta tendència, acordant per exemple el retorn d'un model de gestió directa a determinades escoles bressol. El mateix s'ha fet, de comú acord amb la CUP, amb serveis d'atenció a la dona com els PIAD i el SARA, i als quals, en conjunt, es destinaven fins ara més de quatre milions anuals en concepte d'externalització. Precisament, el regidor de la formació anticapitalista Josep Garganté, promotor de la redacció d'aquest estudi intern, no dona, però, els seus resultats com a definitius: “L'hem de contrastar, però ja es veu amb les dades on ens ha dut aquest model”, conclou.
