Despulles de la bombolla immobiliària
Promocions de pisos i cases inacabades o objecte de vandalisme fa anys que estan estancades a la demarcació
Els consistoris malden per trobar-ne els amos i encarrilar-les
La feixuga tasca per determinar-ne els propietaris complica el diàleg
Les estadístiques assenyalen una lenta i progressiva recuperació del mercat de l'habitatge i la construcció després de la profunda crisi. Però les empremtes de l'onada expansiva produïda per l'esclat de la bombolla immobiliària encara són visibles passejant pels barris i, sobretot, pels eixamples d'alguns municipis de la demarcació. Despulles de la crisi en forma d'esquelets de formigó on cap promotor gosa avui acabar els blocs d'habitatges o, en el cas més dramàtic, promocions de pisos o cases que no van trobar ningú interessat a viure-hi i que han acabat sent objecte de vandalisme.
El problema no condiciona gaire l'agenda dels governs locals, amb escàs marge de maniobra per solucionar-lo. “Va per llarg”, admet l'alcalde de Salt, Jordi Viñas, pel que fa a alguns blocs a mig fer al Mas Masó i a tocar de l'Espai Gironès. Davant l'abandonament d'algunes obres, però, la feixuga tasca per determinar-ne els propietaris –a cavall de promotores en fallida i concursos de creditors, entitats financeres i la Societat d'Actius de la Reestructuració Bancària (Sareb), popularment coneguda com a “banc dolent”– complica el diàleg a l'hora de posar-hi ordre.
A Sant Feliu de Guíxols, el regidor d'Urbanisme, Josep Saballs, i els responsables tècnics del consistori relaten el col·lapse que els processos de reclamacions poden suposar per als recursos humans del consistori, entre indagacions registrals, requeriments administratius, sancions de difícil cobrament i, en darrer terme, execucions d'obres d'urgència que gravaran la finca. En el cas del sector del Mas Falgueres, per exemple, en els darrers anys han hagut de batallar amb diverses situacions, des d'aconseguir que una promotora desmuntés una grua abandonada fins a diverses obres a mig fer. Una de les quals, un bloc acabat des del 2011, va ser, primer, saquejat i, posteriorment, diversos brètols van encendre fogueres a l'interior dels habitatges i hi van fer grafits. A tocar, en una estructura sense parets i amb les tanques robades pels lladres de ferralla, la brigada municipal hi va haver de posar tanques i improvisar reixes l'any passat, després que una adolescent que havia pujat fins als pisos superiors es precipités de nit per una de les cavitats per als ascensors. Afortunadament, només va patir fractures.
Situacions similars s'han produït en altres poblacions. A Olot, per posar un altre cas, es manté a mig fer un dels blocs del sector de la Granja de Sant Roc. I a l'Alt Empordà, l'Ajuntament de Figueres va haver de tapiar, en una actuació subsidiària, un bloc de pisos al carrer Met Miravitlles temps després que la promotora fes fallida quan els pisos estaven a punt per ser entregats. L'abandonament va precedir el saqueig i, “per seguretat i per evitar ocupacions”, el consistori va optar per la mesura després de mesos cercant el propietari. A Vilafant, així mateix, l'alcaldessa, Consol Cantenys, recorda diversos casos de cases d'obra nova abandonades que al principi van ser ocupades il·legalment més o menys al mateix temps que una onada d'ocupacions afectava altres habitatges a la capital comarcal. Els inquilins en van acabar marxant, però els habitatges van quedar malmesos i es va optar pel mateix procediment de tancar-les.
Converses infructuoses
Tornant a Sant Feliu, el consistori va oferir el 2015 a la Sareb 800.000 euros per un bloc pràcticament acabat al carrer de les Eres, amb la intenció d'acabar les obres i destinar-lo a habitatge protegit, però Saballs explica que va ser rebutjat i tampoc els van proposar cap preu a l'alça, probablement perquè el deute hipotecari de la promoció vorejava els 4 milions.
Cantenys, per la seva banda, explica que han intentat intercedir amb la societat estatal perquè alguns promotors de la zona es poguessin fer càrrec del final de les obres, però sense acord tampoc en el preu, a diferència dels descomptes que beneficien les compres de grans lots per part dels fons estrangers d'inversió.
Un final feliç per al “bloc de Salt”
E.A
Els 30 pisos del conegut com a “bloc de Salt”, una de les promocions acabades en plena crisi i sense cap habitatge venut que es va salvar d'acabar en estat de ruïna, s'han acabat destinant a lloguer protegit per a rendes baixes i altres usos socials. L'edifici del carrer Doctor Castany, en mans de la Sareb i que durant anys va esdevenir estendard de les lluites de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), va ser desallotjat un cop, reocupat i, finalment, després que la Sareb el cedís provisionalment a la Generalitat per al lloguer, l'Ajuntament va sortejar 23 dels pisos la tardor passada entre més de 300 sol·licitants, després de reallotjar en altres habitatges les darreres famílies que se l'havien fet seu.
L'alcalde, Jordi Viñas, sosté que l'experiència “està funcionant força bé” i que es podria estendre a altres promocions grans de la Sareb, per bé que la majoria de finques que cedeixen les entitats bancàries són pisos individuals que s'havien adjudicat en diversos blocs.
Naus agonitzants sense enderroc
A Girona, vuit anys després que les naus de l'accés sud a la ciutat pel carrer de Barcelona quedessin buides, en espera d'enderroc, el projecte de la nova Clínica Girona és l'esperança per rescatar el sector de la imatge agònica d'abandonament. Els plans, el 2009, hi preveien prop d'un miler d'habitatges nous i una gran zona verda, però van quedar encallats i ara s'ultimen els tràmits per a la llicència d'obres del centre sanitari. L'episodi va servir, però, perquè el consistori veí de Salt adoptés precaucions i collés l'empresa Reyal Urbis, en concurs de creditors, per culminar l'enderroc de les velles naus de Frigorífics del Ter, 26.213 metres quadrats a l'oest del nucli urbà.
Una altra estampa de la crisi a Girona és la buidor de les illes residencials sense edificar al sector de Domeny, on una part important del sòl és de la Sareb. I al Far d'Empordà, l'alcalde, Jaume Arnall, també va haver d'insistir perquè els amos de l'històric Molí de la Torre tanquessin la finca, amb destrosses després de l'embargament i encara sense cap futur definit.
