Colau planteja un gran acord per “protegir els llogaters”

Lluny queden els temps en què la conferència que cada any pronuncia l’alcalde de Barcelona de torn al Col·legi de Periodistes, pels volts de gener, era un esdeveniment de certa magnitud que servia –o almenys així ho pretenia– per fixar les grans qüestions que havien de ser protagonistes del curs polític. Trenta-cinc edicions després, la cita s’ha anat convertint, més aviat, en un acte més de l’agenda de la primera autoritat del consistori, en què aquesta aprofita per fer algun anunci més o menys llampant.

Ahir li va tocar per tercer cop a Ada Colau complir el cerimonial. I, en honor seu, s’ha de dir que va traçar una intervenció en què totes les propostes –poques– que va presentar estaven alineades amb un relat genèric que volia identificar algunes de les grans problemàtiques, o reptes, que té Barcelona com a ciutat global. Una és la de l’encariment de l’habitatge, i més específicament del mercat de lloguer, per culpa de dinàmiques com l’especulació. “Jo vaig ser de les primeres a alertar del risc d’una bombolla i a instar, a qui podia regular sobre la matèria, a fer canvis”, va manifestar Colau, que considera que la situació ha arribat a un punt en què cal un gran pacte, s’entén que polític, “per protegir els llogaters”. Una primera mesura que va plantejar per esmorteir la situació seria una modificació de l’ordenança sobre llicències d’obres, per garantir que quan es facin grans obres de rehabilitació en edificis privats això no sigui un pretext per foragitar els inquilins. Encara s’ha de veure com i en què es concretarà la mesura, però l’alcaldessa va avançar que el que es vol assegurar, per exemple, és que quan s’hagin de reallotjar aquests veïns es faci en condicions. Igualment, l’Ajuntament de Barcelona també busca fórmules per evitar que les millores en un habitatge impliquin una puja desmesurada del preu de lloguer. La intenció de Colau seria que aquesta modificació es pogués aprovar, ni que sigui inicialment, entre febrer i març. Per això, va fer una crida explícita als partits de l’oposició perquè hi donin suport.

Una altra qüestió per a la qual l’alcaldessa barcelonina busca complicitats és per forçar canvis en la regulació estatal en la matèria. Una reivindicació seva històrica, i que es podria centrar, almenys d’entrada, en dos aspectes: augmentar la durada dels contractes de lloguer de tres a cinc anys, i posar límits als increments abusius de les mensualitats. Ja posats a demanar, i entrant en qüestions més domèstiques però de candent actualitat, també va apel·lar “els partits catalanistes a posar Barcelona en el centre del debat” per assolir, de cara a divendres, un acord sobre pressupostos. Per l’alcaldessa aquest pacte donaria un senyal més enllà de la ciutat, ja que transmetria la idea que l’entesa és possible en uns moments en què la política catalana és més enrevessada.

Aquesta posició que Barcelona té a escala internacional, però, també l’obliga a plantejar-se polítiques per no perdre pistonada en aquesta lliga. Sobre això, i en un context en què la fortalesa de la ciutat està en dubte per la situació política, Colau va avançar que aprofitaran la pròxima edició del Mobile World Congress (MWC) per fer una campanya promocional de bracet amb els sectors econòmics locals, amb qui ja se n’ha parlat. “No només hem d’esvair dubtes, sinó que hem d’explicar al món quines són les nostres potencialitats”, va reblar.