La Girona de l’era Madrenas

Madrenas es va marcar ara fa un any la conversió del carrer Barcelona en avinguda com el seu gran projecte polític com a alcaldessa, aprofitant la transformació que ha de viure en els pròxims anys l’entrada sud de la ciutat gràcies a la iniciativa privada. Va deixar clar que per completar-ho li caldria un altre mandat.

Tot i que Madrenas hi va emmarcar també canvis més cap al centre –com ara la reforma de la plaça Marquès de Camps, feta l’any passat i que ha permès potenciar l’ús de l’espai, i la remodelació de la plaça Espanya, per la qual s’acaba de fer un procés participatiu perquè la ciutadania intervingués en el disseny del projecte–. La part principal del repte de Madrenas se centra en l’entrada sud de la ciutat, molt deteriorada des que el 31 de desembre del 2009 totes les naus van quedar buides. La dignificació i millora de la zona s’ha iniciat gràcies al projecte de Clínica Girona, i ja s’han enderrocat els naus de l’àrea on s’aixecarà en els pròxims mesos la nova clínica, que s’obrirà a finals del 2020. A més, l’empresa s’ocuparà de la urbanització de l’entorn. L’altre element de transformació de l’entrada sud ha de ser el nou institut Ermessenda, que s’obrirà el curs 2019/20 a l’antiga Simon, cap a l’altra punta de la zona. Un projecte que depèn d’Ensenyament, que a principi d’aquest curs va dir que ja tenia l’avantprojecte fet. Al mig quedarà una zona d’uns 250 metres de llargada, on no hi ha previst res.

Al límit entre l’entrada sud i l’inici de la zona més urbana se situen uns altres canvis urbanístics que s’han de fer en els pròxims anys, també gràcies a la iniciativa privada, els que van lligats a l’ampliació de l’Hipercor: l’elevació de la plaça Salvador Dalí i la remodelació de la cruïlla per girar cap a l’hotel Melià.

Uns dels gran projectes que va abanderar el govern municipal de Madrenas és el pla especial de la Devesa. Però, fa pocs dies, ja van anunciar que l’aturen indefinidament per buscar més consens. “No volem una majoria àmplia; volem que s’aproximi tant com es pugui a la unanimitat”, es proposa l’alcaldessa. L’herència Puigdemont, que va engegar el projecte amb afany el 2013, semblava que donaria una solució definitiva a aquest punt de la ciutat tan emblemàtica. Madrenas i el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, estendard també d’aquest projecte, guarden al calaix un treball de gairebé cinc anys, un procés participatiu que ha aplegat més de 2.000 persones i una partida pressupostària de 30 milions d’euros. Sastre reconeix que, a partir d’ara, han de canviar de xip. “Cal passar de pla a projectes”, diu, indicant que ara toca desenvolupar el pla d’usos aprovat fa anys per implementar aquelles actuacions urgents.

Un altre pla que ha punxat és el pla integral del barri de Sant Narcís. Però aquest, en participació. El procés està arribant a la recta final de la primera fase, però l’Ajuntament i les associacions lamenten que ha assistit molt poca gent a les reunions. Estava projectat que l’esborrany estigués enllestit al setembre o a l’octubre per aprovar-lo abans de finals de 2017. Però tot el procés s’ha allargat per diverses circumstàncies. Sobretot per la situació política del país. Malgrat la baixa implicació de la gent, govern municipal i associacions de veïns es mostren il·lusionats i optimistes de cara a la fase de conclusions, que ara s’engegarà.

El pla integral i social de les Pedreres era un dels grans projectes de ciutat que també estaven pendents de desenvolupar. L’octubre passat, el ple municipal el va aprovar definitivament per la tasca feta pel PSC i la seva portaveu Sílvia Paneque, en aquell moment soci de govern de Madrenes. L’aprovació ha permès desencallar el reallotjament de les famílies que viuen als 37 habitatges il·legals que s’han d’enderrocar segons el pla especial de la zona.

A banda dels plans de Sant Narcís, les Pedreres i la Devesa, el govern municipal contemplava, en el pla de govern 2016-2019, iniciar els estudis del pla del Barri Vell, en què, per ara, no s’han posat.

En l’apartat cultural, destaquen sobretot dos projectes en marxa: la reforma de la Casa Pastors per instal·lar-hi el Museu d’Art Modern i Contemporani de Girona, de la qual es va fer públic el projecte fa un mes, i la rehabilitació de l’antic cinema Modern, que es presentarà demà.

La proliferació de pisos turístics s’està convertint en un problema seriós sobretot a la zona centre i el Barri Vell, segons denuncia la plataforma Més Barri. En canvi, el govern de Madrenas diu que a Girona, per ara, no existeix aquest problema i convida les entitats veïnals a participar en el futur pla estratègic de turisme.

Un emplaçament llargament reivindicat és el parc Central, que ha estat una dècada en obres després dels reiterats incompliments del govern espanyol. Abans de Setmana Santa potser s’obrirà al públic, però ha estat massa temps empantanegat. Molts veïns creuen que el govern municipal ha estat massa tou amb l’Estat, malgrat que el consistori ja va anunciar que portarà el cas als tribunals.

Madrenas aposta per construir el nou hospital Josep Trueta a Domeny. És un altre cavall de batalla que s’ha erigit amb contundència. I es vol carregar de raons i amb aquest objectiu ha encarregat un estudi a una consultoria externa perquè avaluï la idoneïtat d’aquest emplaçament. L’alcaldessa defensa així que l’hospital de referència de la demarcació no marxi de la ciutat. “Nosaltres ho tenim clar”, referma. Tan clar que, si aquest estudi acredita que la proposta és bona, que els terrenys de Domeny són millors en molts sentits, l’alcaldessa ja ha advertit que exigirà a la Generalitat una solució ràpida. Per Madrenas, no entendria, llavors, que finalment el govern català es decantés per construir l’hospital a Salt, a tocar de l’hospital Santa Caterina.