El repunt de la inseguretat s’acarnissa amb Ciutat Vella
El nombre de víctimes de delictes al centre històric de Barcelona creix 11 punts en només un any i assoleix nivells rècord
Un de cada tres veïns assegura que la situació al districte va a pitjor
Que Barcelona té, ara mateix, un problema de repunt de la inseguretat ciutadana, i que aquesta està castigant de manera especialment insistent el districte de Ciutat Vella, és ja una constatació irrefutable. Tant políticament, com també policialment. Per si calien nous arguments per ratificar-ho, una enquesta del mateix Ajuntament de la capital catalana feta pública recentment fa un retrat precís de la situació que es viu a indrets com el centre neuràlgic de la ciutat, i ho compara amb la d’altres períodes històrics. I els resultats no són en absolut plaents. D’entrada perquè el primer que diu aquest informe municipal és que un 25,6% de barcelonins van ser víctimes d’alguna mena de delicte al llarg de l’any 2017. És una de les xifres més altes dels últims exercicis. En el cas específic de Ciutat Vella, però, aquest indicador és encara substancialment més elevat –un 36,6%– i, a més, representa un increment de fins a 11 punts –25,6%– respecte just el del 2016. En la darrera dècada no s’havia registrat un percentatge tan elevat en aquest districte.
Anant més al detall, una de cada tres víctimes –per ser exactes, un 29,7%– d’aquesta zona, va patir un delicte contra la seva seguretat personal. El robatori de la bossa de mà o la cartera, van ser els més comuns. Al conjunt de Barcelona, aquest percentatge va ser sensiblement menor, del 18,5%. En el cas dels delictes perpetrats als domicilis, també s’observa que van castigar amb més intensitat Ciutat Vella, ja que van afectar un 7,1% de la seva població. A la resta de la ciutat, l’indicador se situa en un 3,4%.
Aquesta realitat objectiva també determina la visió subjectiva que tenen els inquilins del districte. D’aquesta manera, quan se’ls demana que puntuïn de 0 a 10 el nivell de seguretat del seu entorn, ho fan amb un 5,2, mig punt menys que el 2016. A la resta de l’urbs, la nota ha estat un 6,2 de mitjana. Aprofundint més en la qüestió, un 32,3% dels veïns de Ciutat Vella manifesten que la situació ha empitjorat en comparació amb l’any anterior. És, amb diferència, el tant per cent més elevat dels deu districtes de Barcelona, ja que el segon en la classificació, Sant Andreu, se situa en un 19,2%. En aquest apartat, però, es dona una paradoxa, ja que el volum de veïns del centre que opinen que el clima de seguretat al seu entorn més proper ha millorat, un 13,5%, és dels més alts de Barcelona. Ciutat Vella, és terra de contrastos. I d’extrems.
El tràfic de drogues
A l’hora d’assenyalar què hi ha darrere de tota aquesta la conflictivitat, també hi ha diferències de percepció. Pels habitants del Raval o el Gòtic, la inseguretat que els assota està majoritàriament lligada –38,1%– al tràfic de drogues o la prostitució, problemàtiques concretes i específiques que s’han visualitzat en els darrers mesos en crisis com les dels narcopisos. Tenen molt clar d’on els venen els mals. Pels de la resta de la capital, per contra, és fruit de la delinqüència com a concepte més genèric.
Acusació en el cas dels narcopisos
L’Ajuntament de Barcelona es personarà com a acusació popular en la causa en curs al jutjat d’instrucció número 27 de la ciutat, arran de la gran operació policial que va tenir lloc contra la xarxa de narcopisos de Ciutat Vella el 29 d’octubre passat, i que es va tancar amb 58 detinguts, dels quals 18 ja han ingressat a la presó. “Volem enviar el missatge clar que el consistori estarà a sobre d’aquesta qüestió”, va manifestar ahir la regidora del districte, Gala Pin, que també va assegurar que amb aquesta mesura es podrà fer “un seguiment exhaustiu” del procés judicial. En una compareixença conjunta ahir davant dels mitjans de comunicació, la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, també va explicar que en els dies posteriors a la ràtzia policial la mitjana de consums al centre d’atenció i seguiment (CAS) Baluard ha estat de 70, enfront els 36 que hi havia de mitjana diària l’estiu passat.
